Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1|2 |3 |4 |5 ]
Col·lecció música manuscrit... Col·lecció música manuscrita

Aquesta és una col·lecció constituïda per diverses donacions i també adquisicions que la institució ha rebut i efectuat al llarg dels anys. La col·lecció és un grup heterogeni de partitures que s’estenen en un ampli marc temporal que abasta des del segle XVI fins al XX, tot i que el gruix principal el formen les obres dels segles XVIII i XIX, amb especial concentració en la darrera època. S’hi troben principalment obres de compositors catalans com: Ferran Sor, Francesc Valls, Francesc Mariner, Carles Baguer, Josep Barba, Enric Obiols, Joan Salvat, Ramón Vilanova, Pere Miquel Marquès, Lluïsa Casagemas, Lluís Millet i també Granados i Albéniz. En un segon terme, també és possible trobar-hi còpies manuscrites d’obres de compositors com Joseph Haydn, Wolfgang A. Mozart, Franz Schubert o Robert Schumann.

Festa de la Música Catalana. ... Festa de la Música Catalana. Concurs

La Festa de la Música Catalana fou una celebració, impulsada per l’Orfeó Català, en la qual es lliuraren premis de composició musical. La celebració es repetí en nou edicions (1904, 1905, 1906, 1908, 1911, 1914, 1917, 1920, 1922) i des del 1908 tingué la seu al Palau de la Música Catalana. El concurs, nasqué amb la finalitat de promoure l’activitat compositiva i vetllar per l’enriquiment del patrimoni musical català, en especial el coral. Cada obra enviada optava per una de les categories de premis, que estaven patrocinades i impulsats per institucions i entitats com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, el bisbe de la ciutat, l’Ateneu Barcelonès, El Centre Excursionista, etc.. , així com diversos particulars: Joan Millet, Francisco Flos, Joaquim Pena, Francesc Cambó, entre molts d’altres. Durant la Festa es feia l’entrega de premis i L’Orfeó executava, durant l’acte, les composicions dels tres primers guardonats. El guanyador del primer premi, havia d’escollir una reina de la Festa, que seria l’encarregada de donar el premi als respectius guanyadors. Les partitures guanyadores passaven a formar part del patrimoni musical de l’Orfeó Català i es reservaven el dret a poder executar-les. Destaquen les composicions d’autors com: Mas i Serracant, Joan Baptista Lambert, Francesc Pujol, Joan Llongueras, Juli Garreta, Pilar Roca, Narcisa Freixas i Josep Cumellas, entre molts d’altres. Predominen els reculls de cançons populars, obres per a cor, per a veu i piano, sardanes, i també algunes transcripcions de partitures antigues i de gèneres religiosos com el motets i els salms. S’ha conservat una part de la documentació administrativa del jurat referent a la gestió i adjudicació dels premis, la qual resta fragmentada cronològicament.

Fons Amadeu Cuscó (Esparregue... Fons Amadeu Cuscó (Esparreguera 1876- Barcelona 1942)

Amadeu Cuscó es formà musicalment a Montserrat i després, ja a Barcelona, estudià piano amb el mestre Joan B. Pellicer, i harmonia, contrapunt i composició amb els mestres Amadeu Vives i Enric Morera. És autor de nombroses obres de música de cambra (7 quartets i un sextet), obres simfòniques i música religiosa; aconseguí el Premi Concepció Rabell, que li atorgava la Fundació Patxot l’any 1929 pel seu "Quartet de corda en Re menor", i el Premi de Composició Felip Pedrell l’any 1933. El fons consta de 29 partitures, totes –excepte una– manuscrites. El repertori musical present en aquest fons està constituït per obres instrumentals i quartets o reduccions per a quatre instruments, música religiosa (2 misses, 2 salve, 2 himnes), cançons per a veus i piano, i cançons per a cor. Com a partitures destacades del compositor, cal assenyalar la "Simfonia per a orquestra"; una reducció dels que podrien ser els seus "Preludis simfònics"; el "Poema psíquico", que fou premiat en el Concurso Nacional de Bellas Artes de Madrid l’any 1928 i el ja esmentat "Quartet de corda en Re menor", que l’any 1929 va guanyar el Premi de Composició Concepció Rabell que atorgava la Fundació Patxot.

Fons Amadeu Vives (Collbató, ... Fons Amadeu Vives (Collbató, 1871- Madrid, 1932)

L’any 1882, quan la família s’instal·là a Barcelona, Vives estudià piano, harmonia i composició, primer amb el mestre Josep Ribera i posteriorment amb Felip Pedrell. Juntament amb Lluís Millet va fundar l’Orfeó Català el 1891, i va compondre expressament per a l’Orfeó "La Balanguera" i "L’Emigrant", sobre un poema de Jacint Verdaguer, que fou estrenat el 8 d’abril de 1894 pel cor de veus masculines de l’Orfeó Català i que va tenir molta popularitat. Cal destacar el seu èxit com a compositor de sarsueles: "Don Lucas del Cigarral", "Bohemios", "Colomba", "Maruxa", "Doña Francisquita", entre moltes d’altres, van gaudir d’una enorme popularitat. També va escriure una col·lecció de lieder notable: les "Cançons epigramàtiques" (1915-16), 13 cançons amb textos de clàssics espanyols dels segles XVI al XVIII. El Fons Amadeu Vives està format per unes 56 partitures. Més de la meitat són esborranys de sarsueles incompletes, i la majoria, reduccions per a veu o veus i piano. El fons també consta de cançons, misses i música instrumental entre les quals hi ha 10 obres de completes. Es tracta de 2 misses ("Missa de Glòria" i "Missa en Fa", dedicada al seu germà), "l’Himne de Catalunya" (es tracta de "El cant del poble" i, segons l’antic inventari, estava emmarcat), música instrumental ("Episodios de mi vida") i algunes cançons.

Fons Antoni Nicolau (Barcelona... Fons Antoni Nicolau (Barcelona, 1858-1933)

Antoni Nicolau fou un dels forjadors de l’escola coral catalana moderna. Estudià piano amb el mestre Joan Baptista Pujol i composició amb Gabriel Balart. A Barcelona ocupà els càrrecs de director de la l’Orquestra Catalana de la Societat de Concerts i de l’Escola Municipal de Música de Barcelona del 1896 al 1930. Fou mestre de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu i el 1900 dirigí per primera vegada les nou simfonies de Beethoven. La seva obra de creació inclou dues vessants ben determinades: la de la música simfònica i operística, i la música coral. Pel que fa referència a la seva música simfònica, és autor de la simfonia "Athalia" (1876), estrenada al Liceu amb gran èxit, i dels poemes simfònics: "Le triomphe de Vénus", estrenat a París el 1882; "Spes", escrit per ser estrenat en la inauguració de l’Exposició Internacional de Boston, i la llegenda bretona "Henora". El fons que es conserva consta de 14 partitures, 4 de les quals són del mestre Nicolau: els poemes simfònics "Spes" (obra de la qual hi ha la partitura general i una reducció per a veus i piano), "El triomf de Venus" i la llegenda bretona "Henora", juntament amb una obra religiosa: "La Sequentia Domine Resurectionis". La resta de partitures són cançons majoritàriament de Joan Codina i Vallhonrat, però també d’Anastasi Niubó, Palmira Jaquetti i Rafel Borràs Solé. També cal destacar que el fons conté correspondència amb personalitats del món de la música i la cultura amb els quals tenia amistat; així, hi podem trobar cartes manuscrites de: Narcís Oller, Lluís Millet, Richard Strauss, Lamote de Grignon, Joaquim Cabot, Enric Morera, Joan Manén, Carles G. Vidiella, Joaquim Malats, pare Antoni Maria Marcet (abat de Montserrat) i Isaac Albéniz, entre d'altres.