Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1 |2|3 |4 |5 ]
Fons Carles Gumersind Vidiella... Fons Carles Gumersind Vidiella (Arenys de Mar,1856-Barcelona, 1915)

Carles G. Vidiella, pianista, pedagog i compositor, inicià els estudis musicals a Barcelona el 1860. Fou deixeble dels millors mestres de música de Catalunya, entre els quals destacà Joan Baptista Pujol, amb qui perfeccionà la seva tècnica. Inicià la carrera com a concertista al Cafè de les Delícies de Barcelona, fet que l’ajudà a promocionar-se entre el públic melòman barceloní. Va combinar la seva activitat com a concertista amb la docència a l’Escola Musical Vidiella, de gran prestigi i on es formaren artistes de renom, com Lluís Millet, Enric Morera o Joaquim Nin, entre d’altres. Durant aquests primers anys va compartir programació amb músics com: Sarasate, Monasterio, Hiller, Granados i Malats, entre molts d’altres; però gradualment i gràcies al seu ampli repertori va començar a orientar les programacions cap als recitals, tot actuant en solitari. Cal destacar la seva tasca com a president de la Societat de Concerts de Barcelona, que va dur a terme una important activitat durant l’Exposició Universal del 1888 programant vetllades musicals. Va ser molt important la sèrie de tres concerts celebrats al Palau de Ciències, el 1891, els quals van tenir una gran transcendència en l’evolució musical de Barcelona, ja que van donar a conèixer al públic un gran nombre de peces cabdals per a la història del piano, des dels primers clavecinistes fins als seus contemporanis.

Fons dels Premis Concepció Ra... Fons dels Premis Concepció Rabell i Cibils (1920-1936)

Rafael Patxot, la seva esposa Maria Lluïsa Rabell i Ferran Vilallonga, com a marmessors de Concepció Rabell, van instituir en nom d’aquesta una fundació amb la finalitat de convocar premis musicals de composició per tal d’enriquir el patrimoni musical català. Des de la seva creació, se celebraren catorze edicions entre els anys 1920 i 1935, en les quals participaren importantíssimes figures de l’escena musical, com: Eduard Toldrà, Amadeu Cuscó, Francesc Civil, Joan Baptista Lambert, Joaquim Serra i Blanca Selva. El fons conté principalment les partitures generals manuscrites, no autògrafes, de les composicions premiades en les diverses edicions dels Premis Concepció Rabell i Cibils. S’hi troben obres per a piano, com les de Francesc Civil, Xavier Montsalvatge i Margarida Orfila; partitures per a veu i piano d’Eduard Toldrà, Manuel Blancafort i Blanca Selva, i obres per a gran orquestra, com són les de Joaquim Serra i Antoni Massana. També s’hi han pogut identificar 11 obres sense premi d’autoria desconeguda. Pel que fa a la documentació administrativa, cal destacar l’acta de constitució de la Fundació, en la qual s’exposa el reglament intern.

Fons Emili Vendrell i Ibars (B... Fons Emili Vendrell i Ibars (Barcelona, 1893-1962)

Emili Vendrell Ibars s’inicià en la formació musical als 7 anys a l’Escolania de Santa Maria del Mar. Deu anys després ingressà a l’Orfeó Català, sota la direcció de Lluís Millet i n’esdevingué solista. Un dels seus concerts inicials més importants fou al Palau de la Música Catalana amb la interpretació de la part d’Evangelista en les primeres audicions a l’estat espanyol de la "Passió segons sant Mateu" de Bach, el 1921. S’especialitzà en la interpretació d’oratori, lied i repertori simfònic. Aquest fons conté documentació que en ressegueix la trajectòria professional. De la seva activitat professional cal assenyalar els programes, cartells i llibrets d’obres líriques, així com els escrits literaris que formaren part de l’activitat creativa del cantant, amb poesies, cançons i fins i tot un conte. Una de les sèries més voluminoses és la de correspondència, a partir de la qual es pot resseguir la trajectòria personal i professional del tenor. Són moltes les cartes que tenen com a remitent personalitats del món cultural i artístic català com: Apel·les Mestres, Lluís Millet, Pau Casals i Adrià Gual, entre molts d’altres. La documentació de projecció pública també hi és extensa. Inclou retalls de premsa i guions radiofònics sobre aspectes artístics i biogràfics del tenor. També hi ha molta documentació referent als diversos homenatges que rebé Vendrell al llarg de la seva vida i després de la seva mort.

Fons Francesc Pujol i Pons (Ba... Fons Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 15 de maig de 1878 - Barcelona, 24 de desembre de 1945)

Francesc Pujol fou compositor, director i musicòleg. El 1897 ingressà a l'Orfeó Català com a cantaire; el 1900 en fou nomenat professor auxiliar, poc després sots director i finalment director. També fou bibliotecari i arxiver de l'Orfeó Català i dirigí l'obra del “Cançoner Popular de Catalunya”. El seu fons consta de 300 partitures manuscrites autògrafes, la majoria de les quals són harmonitzacions de cançons populars i també una part molt important de sardanes i cants religiosos. A més dins el volum de partitures hi comptem entorn, 2.200 partitures de diversos compositors fruit del donatiu de la seva biblioteca personal. De gran importància històrica i documental seria també el volum de correspondència que consta a l'entorn de 5.000 cartes, aproximadament, amb grans personalitats del món de l’art, la música, la cultura i la política, les quals s'originaren a través de la seva activitat com administrador del Palau de la Música. També trobem documentació relacionada amb els seus càrrecs i vinculació amb l’Orfeó Català, així com també de la seva participació a la “Revista Musical Catalana”, amb d’esborranys d’articles seus i d’altres autors. Finalment i fruit del seu càrrec a l’obra del “Cançoner Popular de Catalunya” comprèn esborranys inèdits de l’obra així com altra documentació d’interès.

Fons històric de l Fons històric de l'Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada l'any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives esdevenint un orfeó capdavanter dins el panorama musical català. Al llarg de tota la seva història i fruit de tota la seva activitat tant artística com alhora administrativa relacionada amb el seu funcionament, es configura el seu arxiu històric que documenta tots els seus actes i esdeveniments importants. Entre el fons documentals hi trobem des de nombrosa correspondència de l'Orfeó amb tot tipus d'entitats culturals tant catalanes com estrangeres i també correspondència amb artistes i particulars. En destaquem la documentació sobre la direcció i gestió com la pròpia comptabilitat, la documentació relacionada amb els socis, com llibres de registres, així com un important volum de documentació relacionada amb viatges artístics, reculls de premsa, o documentació sobre la construcció del Palau.