Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1 |2 |3|4 |5 |6 ]
Fons Francesc Pujol i Pons (Ba... Fons Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 15 de maig de 1878 - Barcelona, 24 de desembre de 1945)

Francesc Pujol fou compositor, director i musicòleg. El 1897 ingressà a l'Orfeó Català com a cantaire; el 1900 en fou nomenat professor auxiliar, poc després sots director i finalment director. També fou bibliotecari i arxiver de l'Orfeó Català i dirigí l'obra del “Cançoner Popular de Catalunya”. El seu fons consta de 300 partitures manuscrites autògrafes, la majoria de les quals són harmonitzacions de cançons populars i també una part molt important de sardanes i cants religiosos. A més dins el volum de partitures hi comptem entorn, 2.200 partitures de diversos compositors fruit del donatiu de la seva biblioteca personal. De gran importància històrica i documental seria també el volum de correspondència que consta a l'entorn de 5.000 cartes, aproximadament, amb grans personalitats del món de l’art, la música, la cultura i la política, les quals s'originaren a través de la seva activitat com administrador del Palau de la Música. També trobem documentació relacionada amb els seus càrrecs i vinculació amb l’Orfeó Català, així com també de la seva participació a la “Revista Musical Catalana”, amb d’esborranys d’articles seus i d’altres autors. Finalment i fruit del seu càrrec a l’obra del “Cançoner Popular de Catalunya” comprèn esborranys inèdits de l’obra així com altra documentació d’interès.

Fons històric de l Fons històric de l'Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada l'any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives esdevenint un orfeó capdavanter dins el panorama musical català. Al llarg de tota la seva història i fruit de tota la seva activitat tant artística com alhora administrativa relacionada amb el seu funcionament, es configura el seu arxiu històric que documenta tots els seus actes i esdeveniments importants. Entre el fons documentals hi trobem des de nombrosa correspondència de l'Orfeó amb tot tipus d'entitats culturals tant catalanes com estrangeres i també correspondència amb artistes i particulars. En destaquem la documentació sobre la direcció i gestió com la pròpia comptabilitat, la documentació relacionada amb els socis, com llibres de registres, així com un important volum de documentació relacionada amb viatges artístics, reculls de premsa, o documentació sobre la construcció del Palau.

Fons històric de partitures d... Fons històric de partitures de l'Orfeó Català

Aquest fons té el seus origens amb l'inici de l'activitat de l'Orfeó Català, essent testimoni de tot el repertori que ha cantat l'Orfeó durant els seus 125 d'història. El fons catalogat fins a maig de 2017 consta d’un total de 2000 partitures, tot i que en la seva totalitat consta a l’entorn d'unes 20.000 partitures tant en format manuscrit com imprès, que s'aniran afegint dins aquest inventari de manera gradual a mesura que es vagin catalogant. El gruix més important el formen partitures de compositors catalans, la majoria d’ells relacionats amb l’Orfeó Català com: Lluís Millet i Pagès, Amadeu Vives, Lluís Maria Millet, Francesc Pujol, Enric Morera, Antoni Nicolau, Joan Llongueras, Josep A. Clavé, Josep Cumellas i Ribó, Cassià Casademont, Eduard Toldrà, Antoni Planàs, Felip Pedrell, Manuel Blancafort, etc. La majoria d’elles són per a cor, per a cor amb acompanyament d’orgue o piano, i de temàtica popular i també moltes d’elles de gènere religiós.

Fons Joan Baptista Lambert i C... Fons Joan Baptista Lambert i Caminal (Barcelona 1884- 1945)

Joan Baptista Lambert va ser compositor, director, organista i pedagog. Es va formar com a escolà a la catedral de Barcelona i als 12 anys va començar els estudis d’orgue, i composició amb Enric Morera i Felip Pedrell. De jove es va distingir amb obres de tema religiós i per al teatre. Va compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes corresponents a l’anomenat moviment cecilianista. Va ser director de la banda dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat (1928-1931), de l’Acadèmia de Música i de la Banda de Música de la Casa de la Caritat, on va fundar un orfeó i va publicar una Teoria de la música el 1919. També cal destacar-ne la vinculació amb el món teatral, tot col·laborant en diversos espectacles. A partir del 1929 va ser escollit organista del Palau Nacional de Barcelona amb motiu de l’Exposició Internacional. Pel que fa a la docència, va dirigir l’Escola Municipal de Música de Granollers i la seva orquestra, i a partir del 1940 es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El fons consta de 472 partitures, 370 de les quals són manuscrites i la resta estan impreses. D’aquest total, 368 obres són del mateix compositor que dóna nom al fons, la majoria autògrafes. Del repertori musical que figura en aquest fons, en destaca sobretot la música religiosa, com són misses, goigs, himnes, càntics, rèquiems, Te Deums, rosaris, però també hi podem trobar cançons populars, òperes, sardanes, música per a piano, arranjaments d’obres musicals, etc.

Fons Joan Pujol Matheu (1880-1935)

La seva trajectòria professional és força desconeguda; entre la informació que se n’ha pogut trobar, consta que va ser president del Centre Musical de la Ciutat (Barcelona). El 1913 s’estrenà l’obra anomenada "Muerte de San Francisco", escrita per Pujol amb lletra de Jacint Verdaguer i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona al Teatre El Dorado de Barcelona. Joan Pujol i Matheu possiblement fou mestre de piano d’Enric Granados i també de Narcisa Freixas. La tipologia musical que integra aquest fons és bàsicament música popular. De les poques composicions de música religiosa que s’hi troben destaquen 3 misses. Pel que fa a la música popular s’observa que més o menys les tres quartes parts de les obres estan pensades per a instruments (generalment orquestra), però també hi destaquen les peces per a violí, quartet de corda, oboè... Cal destacar-ne, així mateix, un nombrós grup de composicions per a cobla (la gran majoria sardanes, tot i que també hi ha algunes danses). També s’hi troba un gran nombre de composicions pensades per a veu o cor. Hi destaquen alguns arranjaments d’òperes fets pel mateix Joan Pujol Matheu.