Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1 |2 |3|4 |5 ]
Fons Històric de l Fons Històric de l'Orféo Català. Germanor dels Orfeons de Catalunya

Arran de la Festa dels Orfeons de Catalunya (maig de 1917) per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de l’Orfeó Català, neix la idea de crear una federació de cors sota la denominació de Germanor dels Orfeons de Catalunya per tal de promoure i difondre la música coral catalana. Així doncs, la mateixa comissió d’organització de la festa es constituí en comissió permanent de la futura entitat, sota la direcció de Lluís Millet. La Germanor celebrà tres assembles en les quals es traçaren les línies mestres; la primera i tercera a Manresa el 1918 i 1931, i la segona a la ciutat de Vic el 1920. La difusió de la música coral catalana es concretà en la celebració periòdica d’aplecs comarcals en els quals es reunia un cert nombre d’orfeons d’una mateixa comarca, que després de les actuacions pròpies s’unien en un únic cor per interpretar les cançons més populars. El fons inclou la documentació fundacional i de constitució de la Germanor així com la de l'organització, tant dels òrgans rectors com de les assemblees. Són també fonts molt riques per a l’estudi del món orfeònic català les memòries de la Germanor, les enquestes sobre l’ensenyament musical impartit als orfeons i la correspondència amb els diversos membres agermanats. Destaquen els dossiers d’organització de les assemblees i dels aplecs, així com altres activitats en què la germanor participà.

Fons històric de partitures d... Fons històric de partitures de l'Orfeó Català

Aquest fons té el seus origens amb l'inici de l'activitat de l'Orfeó Català, essent testimoni de tot el repertori que ha cantat l'Orfeó durant els seus 125 d'història. El fons catalogat fins a maig de 2017 consta d’un total de 2000 partitures, tot i que en la seva totalitat consta a l’entorn d'unes 20.000 partitures tant en format manuscrit com imprès, que s'aniran afegint dins aquest inventari de manera gradual a mesura que es vagin catalogant. El gruix més important el formen partitures de compositors catalans, la majoria d’ells relacionats amb l’Orfeó Català com: Lluís Millet i Pagès, Amadeu Vives, Lluís Maria Millet, Francesc Pujol, Enric Morera, Antoni Nicolau, Joan Llongueras, Josep A. Clavé, Josep Cumellas i Ribó, Cassià Casademont, Eduard Toldrà, Antoni Planàs, Felip Pedrell, Manuel Blancafort, etc. La majoria d’elles són per a cor, per a cor amb acompanyament d’orgue o piano, i de temàtica popular i també moltes d’elles de gènere religiós.

Fons Joan Baptista Lambert i C... Fons Joan Baptista Lambert i Caminal (Barcelona 1884- 1945)

Joan Baptista Lambert va ser compositor, director, organista i pedagog. Es va formar com a escolà a la catedral de Barcelona i als 12 anys va començar els estudis d’orgue, i composició amb Enric Morera i Felip Pedrell. De jove es va distingir amb obres de tema religiós i per al teatre. Va compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes corresponents a l’anomenat moviment cecilianista. Va ser director de la banda dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat (1928-1931), de l’Acadèmia de Música i de la Banda de Música de la Casa de la Caritat, on va fundar un orfeó i va publicar una Teoria de la música el 1919. També cal destacar-ne la vinculació amb el món teatral, tot col·laborant en diversos espectacles. A partir del 1929 va ser escollit organista del Palau Nacional de Barcelona amb motiu de l’Exposició Internacional. Pel que fa a la docència, va dirigir l’Escola Municipal de Música de Granollers i la seva orquestra, i a partir del 1940 es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El fons consta de 472 partitures, 370 de les quals són manuscrites i la resta estan impreses. D’aquest total, 368 obres són del mateix compositor que dóna nom al fons, la majoria autògrafes. Del repertori musical que figura en aquest fons, en destaca sobretot la música religiosa, com són misses, goigs, himnes, càntics, rèquiems, Te Deums, rosaris, però també hi podem trobar cançons populars, òperes, sardanes, música per a piano, arranjaments d’obres musicals, etc.

Fons Joan Pujol Matheu (1880-1935)

La seva trajectòria professional és força desconeguda; entre la informació que se n’ha pogut trobar, consta que va ser president del Centre Musical de la Ciutat (Barcelona). El 1913 s’estrenà l’obra anomenada "Muerte de San Francisco", escrita per Pujol amb lletra de Jacint Verdaguer i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona al Teatre El Dorado de Barcelona. Joan Pujol i Matheu possiblement fou mestre de piano d’Enric Granados i també de Narcisa Freixas. La tipologia musical que integra aquest fons és bàsicament música popular. De les poques composicions de música religiosa que s’hi troben destaquen 3 misses. Pel que fa a la música popular s’observa que més o menys les tres quartes parts de les obres estan pensades per a instruments (generalment orquestra), però també hi destaquen les peces per a violí, quartet de corda, oboè... Cal destacar-ne, així mateix, un nombrós grup de composicions per a cobla (la gran majoria sardanes, tot i que també hi ha algunes danses). També s’hi troba un gran nombre de composicions pensades per a veu o cor. Hi destaquen alguns arranjaments d’òperes fets pel mateix Joan Pujol Matheu.

Fons Josep Anselm Clavé (1824... Fons Josep Anselm Clavé (1824-1874)

Músic, poeta i polític, fou el fundador de la primera societat coral: "La Fraternitat"(1850), que set anys després passà a anomenar-se "Euterpe". Clavé va concebre la creació del cor com un projecte social i pedagògic per apropar la cultura en general i la música en particular a la classe obrera de Barcelona. El model claverià s’estengué ràpidament per tot Catalunya i en pocs anys proliferaren les societats corals, que el 1860 s’agruparen sota el paraigua de la Federació Euterpense de Cors de Clavé. El fons conté principalment les partitures manuscrites de més de 80 obres. Hi predominen les composicions per a veus, orquestra i banda de gèneres com el vals, la polca, el xotis, el rigodon, l’americana, la dansa, l’himne, etc. Pel que fa a la documentació textual, hi destaca el reglament de la Societat Coral Euterpe i la documentació sobre la gestió de l’espai d’oci dels Camps Elisis. També conserva correspondència i títols que aporten informació sobre la seva activitat política durant la Primera República espanyola. Cal destacar-ne també, les diverses fotografies de la societat coral que dirigia.