Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1 |2 |3 |4|5 |6 ]
Fons Joan Salvat i Crespí (18... Fons Joan Salvat i Crespí (1868-1938)

Joan Salvat i Crespí (1868-1938) pianista, crític musical, musicògraf i pedagog català, va adquirir una sòlida formació com a pianista de la mà de Francesc Baptista Pujol i també de Carles Vidiella el qual li va oferir de convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada. El 1891 ingressà a l’Orfeó Català per dirigir la secció de nens, càrrec que va desenvolupar la resta de la seva vida. Alhora va començar a exercir com a crític musical de “La Veu de Catalunya” i com a redactor en cap de la “Revista Musical Catalana”, realitzant una gran tasca de divulgació musical. És autor de nombrosos articles, des de crítiques de concerts, fins a estudis epistolaris entre Isaac Albéniz, Enric Granados i Joaquin Malats, així com també és autor de dues obres didàctiques:” Teoria de la música” i “Escuela de solfeo”. El fons conté un total 584 partitures de música impresa de compositors espanyols, francesos i italians . Destaquen pel seu volum les composicions per a piano i per a veu i piano: cançons, barcaroles, valsos, entre d’altres, i també adaptacions i reduccions al piano d’obres de música tradicional i de grans compositors, algunes d’elles destinades a l’ensenyament.

Fons Josep Anselm Clavé (1824... Fons Josep Anselm Clavé (1824-1874)

Músic, poeta i polític, fou el fundador de la primera societat coral: "La Fraternitat"(1850), que set anys després passà a anomenar-se "Euterpe". Clavé va concebre la creació del cor com un projecte social i pedagògic per apropar la cultura en general i la música en particular a la classe obrera de Barcelona. El model claverià s’estengué ràpidament per tot Catalunya i en pocs anys proliferaren les societats corals, que el 1860 s’agruparen sota el paraigua de la Federació Euterpense de Cors de Clavé. El fons conté principalment les partitures manuscrites de més de 80 obres. Hi predominen les composicions per a veus, orquestra i banda de gèneres com el vals, la polca, el xotis, el rigodon, l’americana, la dansa, l’himne, etc. Pel que fa a la documentació textual, hi destaca el reglament de la Societat Coral Euterpe i la documentació sobre la gestió de l’espai d’oci dels Camps Elisis. També conserva correspondència i títols que aporten informació sobre la seva activitat política durant la Primera República espanyola. Cal destacar-ne també, les diverses fotografies de la societat coral que dirigia.

Fons Josep R. Carreras i Bulbena (Barcelona1889-1919)

Als 21 anys (1881) començà a estudiar violoncel amb el mestre Antoni Lupestri, mentre compaginava els estudis d’humanitats, especialitat en història de la música. Interessat per la història de la música, contactà amb diversos investigadors (H. Riemann o F. X. Richter...) per elaborar estudis musicològics importants i aprofundits, especialment dirigits a recuperar el ric passat històric català. El seu principal estudi fou: "El oratorio musical desde su origen hasta nuestros días" (1906). També va escriure un estudi sobre el compositor Domènec Terradelles (1908). Cal destacar la seva aportació en el terreny de la musicologia, tant per la seva investigació rigorosa que aporta dades inèdites, com per la capacitat de síntesi i el sentit de la globalitat que li permeté relacionar la música catalana amb l’europea. Els seus estudis sobre oratori, la vida musical barcelonina a començament del segle XVIII, les relacions musicals hispanoitalianes, com també obres de divulgació (per exemple: estudi sobre l’obra de Händel) i tractats de música catalana sobre la música trobadoresca, són alguns dels nombrosos temes que l’atreien.

Fons Josep Rodoreda (Barcelona... Fons Josep Rodoreda (Barcelona 1851- Buenos Aires 1922)

Josep Rodoreda va ser un músic dotat d’una facilitat sorprenent per compondre i orquestrar, i també tenia una gran qualitat d’organitzador. Va compondre quasi 400 obres de gèneres diferents i moltes van ser guardonades als diversos certàmens en què va participar. La més coneguda és el Virolai a la Verge de Montserrat, amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1890 ). Nascut a Barcelona el 1851, començà els estudis a l’Escolania de Nostra Senyora del Remei a Barcelona amb el mestre Nicolau Manent, el qual li ensenyà solfeig, piano, harmonia i composició. Del 1875 al 1883 va ser professor de solfeig i piano al Conservatori del Liceu. Va ser mestre director de la Societat Coral Euterpe del 1876 al 1886. El 1886 fou nomenat director de les acabades de crear Banda Municipal i de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1898 marxà a Sant Sebastià per posar-se al capdavant de la banda municipal d’aquella ciutat. El fons consta de 150 partitures, 141 manuscrites, mentre que la resta són impreses. El total d’obres que integra són del mateix compositor, la majoria autògrafes. Del repertori musical d’aquest fons, cal destacar música religiosa –misses, himnes, tedèums–, però també peces sobre folklore basc, òperes, cançons i diverses composicions per a banda. Com a partitures destacades del compositor, s’ha d’esmentar: "La primavera" (1883), per a orquestra; l’idil·li dramàtic "La nit al bosc", amb text d’Apel·les Mestres (1883), cançons i diverses composicions per a banda.

Fons Juli Garreta (Sant Feliu ... Fons Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1925)

Garreta fou un músic de formació autodidàctica que revé nocions musicals del seu pare i de Ramon Novi. Actuà a l'orquestra i cobla del seu pare i en el conjunt instrumental Quintet Garreta. Els seus viatges a París i a Munic li van permetre conèixer directament l’obra de Wagner. A Barcelona va mantenir relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals. La seva producció musical comprèn música simfònica amb obres com: “Impressions simfòniques”, “Preludi mediterrani”, “Suite en sol” (1907), etc. ; música de cambra, amb el “Quartet per a piano, violí, viola i violoncel", ”Sonata en do menor”, premiada en el Tercer Concurs Eusebi Patxot, i la “Sonata en fa”, dedicada a Pau Casals i estrenada pel mateix Casals. També escriví cançons per a veu i piano i composicions de música per cobla amb un gran nombre de sardanes entre les quals destaquen “Pastoral” i “Juny”.