Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1 |2 |3 |4|5 ]
Fons Josep R. Carreras i Bulbena (Barcelona1889-1919)

Als 21 anys (1881) començà a estudiar violoncel amb el mestre Antoni Lupestri, mentre compaginava els estudis d’humanitats, especialitat en història de la música. Interessat per la història de la música, contactà amb diversos investigadors (H. Riemann o F. X. Richter...) per elaborar estudis musicològics importants i aprofundits, especialment dirigits a recuperar el ric passat històric català. El seu principal estudi fou: "El oratorio musical desde su origen hasta nuestros días" (1906). També va escriure un estudi sobre el compositor Domènec Terradelles (1908). Cal destacar la seva aportació en el terreny de la musicologia, tant per la seva investigació rigorosa que aporta dades inèdites, com per la capacitat de síntesi i el sentit de la globalitat que li permeté relacionar la música catalana amb l’europea. Els seus estudis sobre oratori, la vida musical barcelonina a començament del segle XVIII, les relacions musicals hispanoitalianes, com també obres de divulgació (per exemple: estudi sobre l’obra de Händel) i tractats de música catalana sobre la música trobadoresca, són alguns dels nombrosos temes que l’atreien.

Fons Josep Rodoreda (Barcelona... Fons Josep Rodoreda (Barcelona 1851- Buenos Aires 1922)

Josep Rodoreda va ser un músic dotat d’una facilitat sorprenent per compondre i orquestrar, i també tenia una gran qualitat d’organitzador. Va compondre quasi 400 obres de gèneres diferents i moltes van ser guardonades als diversos certàmens en què va participar. La més coneguda és el Virolai a la Verge de Montserrat, amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1890 ). Nascut a Barcelona el 1851, començà els estudis a l’Escolania de Nostra Senyora del Remei a Barcelona amb el mestre Nicolau Manent, el qual li ensenyà solfeig, piano, harmonia i composició. Del 1875 al 1883 va ser professor de solfeig i piano al Conservatori del Liceu. Va ser mestre director de la Societat Coral Euterpe del 1876 al 1886. El 1886 fou nomenat director de les acabades de crear Banda Municipal i de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1898 marxà a Sant Sebastià per posar-se al capdavant de la banda municipal d’aquella ciutat. El fons consta de 150 partitures, 141 manuscrites, mentre que la resta són impreses. El total d’obres que integra són del mateix compositor, la majoria autògrafes. Del repertori musical d’aquest fons, cal destacar música religiosa –misses, himnes, tedèums–, però també peces sobre folklore basc, òperes, cançons i diverses composicions per a banda. Com a partitures destacades del compositor, s’ha d’esmentar: "La primavera" (1883), per a orquestra; l’idil·li dramàtic "La nit al bosc", amb text d’Apel·les Mestres (1883), cançons i diverses composicions per a banda.

Fons Juli Garreta (Sant Feliu ... Fons Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1925)

Garreta fou un músic de formació autodidàctica que revé nocions musicals del seu pare i de Ramon Novi. Actuà a l'orquestra i cobla del seu pare i en el conjunt instrumental Quintet Garreta. Els seus viatges a París i a Munic li van permetre conèixer directament l’obra de Wagner. A Barcelona va mantenir relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals. La seva producció musical comprèn música simfònica amb obres com: “Impressions simfòniques”, “Preludi mediterrani”, “Suite en sol” (1907), etc. ; música de cambra, amb el “Quartet per a piano, violí, viola i violoncel", ”Sonata en do menor”, premiada en el Tercer Concurs Eusebi Patxot, i la “Sonata en fa”, dedicada a Pau Casals i estrenada pel mateix Casals. També escriví cançons per a veu i piano i composicions de música per cobla amb un gran nombre de sardanes entre les quals destaquen “Pastoral” i “Juny”.

Fons LLuís Millet i Pagès i ... Fons LLuís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet

Lluís Millet i Pagès estudià la carrera de música amb els mestres Miquel Font, Josep Rodoreda, Felip Pedrell i Carles G. Vidiella. Fou director de la Coral la Lira de Sant Cugat del Vallès i pianista als cafès Inglés i Pelayo. El 1891 fundà amb Amadeu Vives, el que serà la seva gran obra: l’Orfeó Català, del qual esdevingué director vitalici. Cal destacar també la seva activitat com a docent i director de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i de mestre de capella a la basílica de la Mercè i a Sant Felip Neri. Quant a la seva producció compositiva, destaquen obres com "Jovenívola", "El cant de la Senyera"i "Catalanesques", entre moltes d’altres. El seu fill Lluís M. Millet i Millet heretà la passió per la música. Es formà a l’Orfeó i estudià piano a l’Escola Municipal de Música, on anys més tard desenvolupà la seva activitat com a docent. La seva etapa com a director de l’Orfeó Català (1946-1977) es caracteritzà pel sentit de continuïtat amb un repertori tradicional. Com a compositor, en destaquen obres com "La relíquia", "Agar", "Chora" i "L’any mil". El fons conté la documentació personal, familiar, professional i de creació d’ambdós músics, així com una important col·lecció de fotografies que il·lustren tant l’activitat personal dels dos mestres com la trajectòria artística de l’Orfeó Català. És de cabdal interès la correspondència, amb més de vuit mil cartes amb personalitats del món cultural català i internacional.

Fons Lluís Romeu i Corominas ... Fons Lluís Romeu i Corominas (1874-1937)

Prevere, compositor i mestre de capella , inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, de qui en fou deixeble, i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell. Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic fins a la seva renúncia l'any 1920. El fons consta d’un total de 292 partitures, de les quals 248 són manuscrites autògrafes de Lluís Romeu i les 14 restants són manuscrites autògrafes de Josep Vinyeta. De Lluís Romeu en destaquen principalment les partitures de temàtica religiosa com misses, himnes, goigs, etc., i l’oratori “Adveniat regnum tuum”. També trobem varis “Parenostre”, i oracions que Romeu adaptà a melodies de caràcter popular, així com harmonitzacions de cançons populars com: “Rosa de folló”, “El mariner”, entre d’altres. A part del seu fons com a compositor, també es conserva una caixa amb correspondència rebuda per Lluís Romeu i emesa per importants personalitats del món de la música, l’art i la cultura com: Higini Anglès, Ignasi Folch i Torres, Francesc Pujol, Vicenç Maria de Gibert, Luis Iruarrizaga Aguirre, Joan Baptista Lambert, Frederic Lliurat, Joan Llongueras, entre d’altres. D’aquesta sèrie de correspondència hi ha un gruix important de cartes de Lluís Millet i Pagès (80 cartes) i de Gregori Maria Suñol (60 cartes).