Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1 |2 |3 |4 |5]
Fons Maria Canals (1914 -  201... Fons Maria Canals (1914 - 2010) i Rossend Llates (1899-1973)

El fons conté la documentació generada i rebuda per la pianista i pedagoga Maria del Remei Canals i Cendrós i, en menor volum, pel seu marit, Rossend Llates i Serrat, escriptor, traductor i compositor català. El fons documental reflexa la seva activitat professional, des de documents que reflecteixen la vida concertística de Maria Canals com a docent a l’Acadèmia Ars Nova fins a documents fruit de la creació i organització del Concurs Internacional de Música que porta el seu mateix nom. En relació amb la seva producció escrita, hi ha escrits autobiogràfics i sobre música. De la mateixa manera, articles d’altres autors, especialment del seu marit. El fons conté correspondència amb personalitats importants del món musical, com per exemple Manel Blancafort, Lluís Millet i Pagès, Lluís M. Millet i Millet, Frederic Mompou, Georges Auric i Francis Poulenc, entre molts d’altres. Cal destacar-ne, també, la importantíssima col·lecció de programes de mà, retalls de premsa i cartells, així com una petita part de partitures; en aquest sentit, cal esmentar manuscrits hològrafs de Manuel Blancafort, Ricard Viñes, Xavier Montsalvatge i una obra d’Isaac Albéniz. També són interessants les fotografies que il·lustren la vida personal i professional de la pianista.

Fons Pep Ventura (Alcalá la R... Fons Pep Ventura (Alcalá la Real 1817- Figueres 1875)

Josep Maria Ventura Casas, més conegut com a Pep Ventura, va esdevenir una figura de renom en l’àmbit musical figuerenc, com a compositor i com a intèrpret. Fou l’impulsor de la introducció de la tenora en la cobla, nou instrument solista creat per Andreu Toron de Perpinyà que substituïa l’antiga xeremia tenor. Aquest nou instrument li va permetre crear sardanes llargues, la qual cosa va afavorir el desenvolupament d’aquesta forma musical. Des de jovenet fins a la mort formà part de la seva cobla, la Cobla d’en Pep, que més endavant va adoptar el nom d’Antiga Pep. El Fons Pep Ventura consta en la seva majoria de sardanes per a instruments de música de cobla. La gran majoria d’aquestes sardanes tenen un títol propi, i entre les més destacades hi ha: "Per tu ploro" o "Toc d’oració"... Però també un nombre destacat de composicions el títol de les quals aporta informació dels instruments que la configuren, per exemple: sardana llarga de cornetines, de tenores, de baixos, de castanyoles, de fiscorn, de flabiol, de tibles, o fins i tot “otra” o “idem” són utilitzats per designar sardanes. També trobem 3 sardanes sobre motius operístics (de les òperes: "La traviata", "El barber de Sevilla" i "El Faust").

Fons Ramon Vilanova i Barrera ... Fons Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona1801- Barcelona1870)

Ramon Vilanova fou un dels compositors més influents en el panorama barceloní. Va formar part de la majoria de jurats i tribunals relacionats en amb qüestions musicals. També destacà com a compositor, especialment d’obres eclesiàstiques. A part de la "Missa pastoril", llargament representada a la catedral de Barcelona, en destaquen una missa de rèquiem amb orquestra anomenada Missa de rèquiem de Bilbao (1838), dedicada a les víctimes de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), i 2 misses de rèquiem més, per a orquestra més reduïda. El Fons Ramon Vilanova format per unes 90 partitures, encara que també s’hi han trobat 2 cartes i diversos quaderns de teoria de la música. En aquest fons es troba música per a piano, violí, adaptacions d’òperes i algunes cançons populars. Respecte de les obres religioses, n’hi ha unes 45; també cal destacar que la gran majoria són per a orgue, mentre que la resta són o bé per a cor o per a orquestra reduïda. Pel que fa a l’autoria de les obres, se’n troben 12 del mateix autor, i entre els altres autors destaca la presència de compositors catalans com: 5 obres de Jaume Adrobau i 5 de Mateu Ferrer, 4 d’Avelino Vilanova, 3 de Benet Juncà i 2 de Carles Baguer, entre d’altres. Es pot proposar que, tractant-se del fons personal d’aquest compositor, moltes de les obres que s’hi troben són d’alumnes, i també d’alguns concursos en què va fer de jurat. També hi destaca una quantitat rellevant de partitures arranjades de compositors famosos (per exemple: Mozart, Rossini, Pergolesi, Cimarosa...). La majoria d’aquests arranjaments els signa el mateix Vilanova.

Fons Vicenç de Moragas i Rod... Fons Vicenç de Moragas i Rodés (1861-1937)

Vicenç de Moragues va néixer a Valls el 3 de març de 1861 i morí a Barcelona el 25 de juny de 1937. Fill de Josep de Moragas i Tavern i Júlia Rodés Larroza, heretà del seu pare la vocació al dret i a la justícia que el portà a l’exercici de l’advocacia i a ésser un jurisconsult. L’any 1896 es feu soci de l’Orfeó Català essent-ho fins el dia de la seva mort. Va ser vicepresident de l’entitat de 1902 a 1909 i de 1916 a 1936. En la seva primera etapa com a vicepresident aconseguí que l’Orfeó Català fos la primera institució catalana nascuda a l’impuls del Renaixement catalanista i tingué com a seu pròpia el Palau de la Música Catalana. Vicenç de Moragas, al costat de Joaquim Cabot treballà activament per tal de fer possible la construcció del Palau. El fons consta de 90 documents de diversa tipologia documental, entre les quals destaquem: correspondència, premsa, hemeroteca i documentació textual, fruit de la seva tasca com a soci i vicepresident de l’Orfeó Català. Destaquem la correspondència amb un nombre important de cartes adreçades a Vicenç de Moragas, tot i que en algunes es desconeix el destinatari. Fruit del seu càrrec i la seva tasca a l’Orfeó Català trobem bàsicament cartes de personalitats de l’entitat com: Joaquim Cabot, Frederic Lliurat, Joan Salvat, entre d’altres.

Premis Eusebi Patxot i Llagust... Premis Eusebi Patxot i Llagustera

Rafael Patxot creà el 1919 la Fundació Eusebi Patxot i Llagustera en honor del seu pare, notable pianista de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta institució naixia amb la finalitat de convocar premis musicals de composició per tal d’enriquir el patrimoni musical català, de la mateixa manera que es feia, des del 1904, amb el concurs de la Festa de la Música Catalana. Des de la seva creació, se celebraren vuit edicions entre els anys 1919 i 1935, en les quals participaren importantíssimes figures de l’escena musical: Higini Anglès, Juli Garreta, Francesc Pujol, Eduard Toldrà, Josep Sancho Marraco i Joaquim Zamacois, entre d’altres. El fons conté principalment les partitures generals manuscrites, no autògrafes, de les composicions premiades en les diverses edicions dels Premis Eusebi Patxot i Llagustera. S’hi troben obres per a cobla, com les de Josep Sancho Marraco, Juli Garreta i Francesc Pujol, transcripcions de música antiga, com el recull elaborat per Higini Anglès, Els sis sonets per a violí i piano d’Eduard Toldrà, una obra per a gran orquestra de Joaquim Zamacois i obres per a veu i piano, com la de Josep Planàs, entre d’altres. Entre el fons també es conserva documentació de tipus administratiu, com ara correspondència, de gestió econòmica i retalls de premsa.