Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1 |2 |3 |4 |5|6 ]
Fons Lluís Romeu i Corominas ... Fons Lluís Romeu i Corominas (1874-1937)

Prevere, compositor i mestre de capella , inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, de qui en fou deixeble, i amplià els seus coneixements amb Felip Pedrell. Fou organista i mestre de capella de la catedral de Vic fins a la seva renúncia l'any 1920. El fons consta d’un total de 292 partitures, de les quals 248 són manuscrites autògrafes de Lluís Romeu i les 14 restants són manuscrites autògrafes de Josep Vinyeta. De Lluís Romeu en destaquen principalment les partitures de temàtica religiosa com misses, himnes, goigs, etc., i l’oratori “Adveniat regnum tuum”. També trobem varis “Parenostre”, i oracions que Romeu adaptà a melodies de caràcter popular, així com harmonitzacions de cançons populars com: “Rosa de folló”, “El mariner”, entre d’altres. A part del seu fons com a compositor, també es conserva una caixa amb correspondència rebuda per Lluís Romeu i emesa per importants personalitats del món de la música, l’art i la cultura com: Higini Anglès, Ignasi Folch i Torres, Francesc Pujol, Vicenç Maria de Gibert, Luis Iruarrizaga Aguirre, Joan Baptista Lambert, Frederic Lliurat, Joan Llongueras, entre d’altres. D’aquesta sèrie de correspondència hi ha un gruix important de cartes de Lluís Millet i Pagès (80 cartes) i de Gregori Maria Suñol (60 cartes).

Fons Maria Canals (1914 -  201... Fons Maria Canals (1914 - 2010) i Rossend Llates (1899-1973)

El fons conté la documentació generada i rebuda per la pianista i pedagoga Maria del Remei Canals i Cendrós i, en menor volum, pel seu marit, Rossend Llates i Serrat, escriptor, traductor i compositor català. El fons documental reflexa la seva activitat professional, des de documents que reflecteixen la vida concertística de Maria Canals com a docent a l’Acadèmia Ars Nova fins a documents fruit de la creació i organització del Concurs Internacional de Música que porta el seu mateix nom. En relació amb la seva producció escrita, hi ha escrits autobiogràfics i sobre música. De la mateixa manera, articles d’altres autors, especialment del seu marit. El fons conté correspondència amb personalitats importants del món musical, com per exemple Manel Blancafort, Lluís Millet i Pagès, Lluís M. Millet i Millet, Frederic Mompou, Georges Auric i Francis Poulenc, entre molts d’altres. Cal destacar-ne, també, la importantíssima col·lecció de programes de mà, retalls de premsa i cartells, així com una petita part de partitures; en aquest sentit, cal esmentar manuscrits hològrafs de Manuel Blancafort, Ricard Viñes, Xavier Montsalvatge i una obra d’Isaac Albéniz. També són interessants les fotografies que il·lustren la vida personal i professional de la pianista.

Fons Pep Ventura (Alcalá la R... Fons Pep Ventura (Alcalá la Real 1817- Figueres 1875)

Josep Maria Ventura Casas, més conegut com a Pep Ventura, va esdevenir una figura de renom en l’àmbit musical figuerenc, com a compositor i com a intèrpret. Fou l’impulsor de la introducció de la tenora en la cobla, nou instrument solista creat per Andreu Toron de Perpinyà que substituïa l’antiga xeremia tenor. Aquest nou instrument li va permetre crear sardanes llargues, la qual cosa va afavorir el desenvolupament d’aquesta forma musical. Des de jovenet fins a la mort formà part de la seva cobla, la Cobla d’en Pep, que més endavant va adoptar el nom d’Antiga Pep. El Fons Pep Ventura consta en la seva majoria de sardanes per a instruments de música de cobla. La gran majoria d’aquestes sardanes tenen un títol propi, i entre les més destacades hi ha: "Per tu ploro" o "Toc d’oració"... Però també un nombre destacat de composicions el títol de les quals aporta informació dels instruments que la configuren, per exemple: sardana llarga de cornetines, de tenores, de baixos, de castanyoles, de fiscorn, de flabiol, de tibles, o fins i tot “otra” o “idem” són utilitzats per designar sardanes. També trobem 3 sardanes sobre motius operístics (de les òperes: "La traviata", "El barber de Sevilla" i "El Faust").

Fons Rafael Subirachs i Ricart Fons Rafael Subirachs i Ricart

Rafael Subirachs, compositor, director i pedagog es formà musicalment amb Lluís Romeu, Joan Lamote de Grignon i Joan B. Lambert. Fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà (1924) i n'esdevingué director l’any 1957. Des del 1928 va ser director de l’Escola Municipal de Música de Vic. El 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic. La seva obra compositiva es desglossa en diversos gèneres com: la cançó lírica, el repertori eclesiàstic en llatí i català, la música coral, i el repertori instrumental simfònic de música de cambra, piano i cobla. El fons que es conserva conté 325 partitures de producció pròpia, la gran majoria manuscrites i autògrafes. El gruix més important són obres de música coral amb lletra de poetes com Carner, Maragall, etc., com: “Cançó florida”, “Els tres segadors”... El segueixen les obres de temàtica religiosa en forma de motets, goigs, madrigals, càntics, com: “Cinc càntics a la Verge de Montserrat” o “La Paràbola de les deu Verges”. També trobem sardanes com “Invocació” i una “Simfonia en fa”.

Fons Ramon Vilanova i Barrera ... Fons Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona1801- Barcelona1870)

Ramon Vilanova fou un dels compositors més influents en el panorama barceloní. Va formar part de la majoria de jurats i tribunals relacionats en amb qüestions musicals. També destacà com a compositor, especialment d’obres eclesiàstiques. A part de la "Missa pastoril", llargament representada a la catedral de Barcelona, en destaquen una missa de rèquiem amb orquestra anomenada Missa de rèquiem de Bilbao (1838), dedicada a les víctimes de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), i 2 misses de rèquiem més, per a orquestra més reduïda. El Fons Ramon Vilanova format per unes 90 partitures, encara que també s’hi han trobat 2 cartes i diversos quaderns de teoria de la música. En aquest fons es troba música per a piano, violí, adaptacions d’òperes i algunes cançons populars. Respecte de les obres religioses, n’hi ha unes 45; també cal destacar que la gran majoria són per a orgue, mentre que la resta són o bé per a cor o per a orquestra reduïda. Pel que fa a l’autoria de les obres, se’n troben 12 del mateix autor, i entre els altres autors destaca la presència de compositors catalans com: 5 obres de Jaume Adrobau i 5 de Mateu Ferrer, 4 d’Avelino Vilanova, 3 de Benet Juncà i 2 de Carles Baguer, entre d’altres. Es pot proposar que, tractant-se del fons personal d’aquest compositor, moltes de les obres que s’hi troben són d’alumnes, i també d’alguns concursos en què va fer de jurat. També hi destaca una quantitat rellevant de partitures arranjades de compositors famosos (per exemple: Mozart, Rossini, Pergolesi, Cimarosa...). La majoria d’aquests arranjaments els signa el mateix Vilanova.