Cerca Avançada

Fons i col·leccions:

Visualitza tots els fons: [1 |2 |3 |4 |5 |6]
Fons Ramon Vilanova i Barrera ... Fons Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona1801- Barcelona1870)

Ramon Vilanova fou un dels compositors més influents en el panorama barceloní. Va formar part de la majoria de jurats i tribunals relacionats en amb qüestions musicals. També destacà com a compositor, especialment d’obres eclesiàstiques. A part de la "Missa pastoril", llargament representada a la catedral de Barcelona, en destaquen una missa de rèquiem amb orquestra anomenada Missa de rèquiem de Bilbao (1838), dedicada a les víctimes de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), i 2 misses de rèquiem més, per a orquestra més reduïda. El Fons Ramon Vilanova format per unes 90 partitures, encara que també s’hi han trobat 2 cartes i diversos quaderns de teoria de la música. En aquest fons es troba música per a piano, violí, adaptacions d’òperes i algunes cançons populars. Respecte de les obres religioses, n’hi ha unes 45; també cal destacar que la gran majoria són per a orgue, mentre que la resta són o bé per a cor o per a orquestra reduïda. Pel que fa a l’autoria de les obres, se’n troben 12 del mateix autor, i entre els altres autors destaca la presència de compositors catalans com: 5 obres de Jaume Adrobau i 5 de Mateu Ferrer, 4 d’Avelino Vilanova, 3 de Benet Juncà i 2 de Carles Baguer, entre d’altres. Es pot proposar que, tractant-se del fons personal d’aquest compositor, moltes de les obres que s’hi troben són d’alumnes, i també d’alguns concursos en què va fer de jurat. També hi destaca una quantitat rellevant de partitures arranjades de compositors famosos (per exemple: Mozart, Rossini, Pergolesi, Cimarosa...). La majoria d’aquests arranjaments els signa el mateix Vilanova.

Fons Vicenç de Moragas i Rod... Fons Vicenç de Moragas i Rodés (1861-1937)

Vicenç de Moragues va néixer a Valls el 3 de març de 1861 i morí a Barcelona el 25 de juny de 1937. Fill de Josep de Moragas i Tavern i Júlia Rodés Larroza, heretà del seu pare la vocació al dret i a la justícia que el portà a l’exercici de l’advocacia i a ésser un jurisconsult. L’any 1896 es feu soci de l’Orfeó Català essent-ho fins el dia de la seva mort. Va ser vicepresident de l’entitat de 1902 a 1909 i de 1916 a 1936. En la seva primera etapa com a vicepresident aconseguí que l’Orfeó Català fos la primera institució catalana nascuda a l’impuls del Renaixement catalanista i tingué com a seu pròpia el Palau de la Música Catalana. Vicenç de Moragas, al costat de Joaquim Cabot treballà activament per tal de fer possible la construcció del Palau. El fons consta de 90 documents de diversa tipologia documental, entre les quals destaquem: correspondència, premsa, hemeroteca i documentació textual, fruit de la seva tasca com a soci i vicepresident de l’Orfeó Català. Destaquem la correspondència amb un nombre important de cartes adreçades a Vicenç de Moragas, tot i que en algunes es desconeix el destinatari. Fruit del seu càrrec i la seva tasca a l’Orfeó Català trobem bàsicament cartes de personalitats de l’entitat com: Joaquim Cabot, Frederic Lliurat, Joan Salvat, entre d’altres.

Premis Eusebi Patxot i Llagust... Premis Eusebi Patxot i Llagustera

Rafael Patxot creà el 1919 la Fundació Eusebi Patxot i Llagustera en honor del seu pare, notable pianista de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta institució naixia amb la finalitat de convocar premis musicals de composició per tal d’enriquir el patrimoni musical català, de la mateixa manera que es feia, des del 1904, amb el concurs de la Festa de la Música Catalana. Des de la seva creació, se celebraren vuit edicions entre els anys 1919 i 1935, en les quals participaren importantíssimes figures de l’escena musical: Higini Anglès, Juli Garreta, Francesc Pujol, Eduard Toldrà, Josep Sancho Marraco i Joaquim Zamacois, entre d’altres. El fons conté principalment les partitures generals manuscrites, no autògrafes, de les composicions premiades en les diverses edicions dels Premis Eusebi Patxot i Llagustera. S’hi troben obres per a cobla, com les de Josep Sancho Marraco, Juli Garreta i Francesc Pujol, transcripcions de música antiga, com el recull elaborat per Higini Anglès, Els sis sonets per a violí i piano d’Eduard Toldrà, una obra per a gran orquestra de Joaquim Zamacois i obres per a veu i piano, com la de Josep Planàs, entre d’altres. Entre el fons també es conserva documentació de tipus administratiu, com ara correspondència, de gestió econòmica i retalls de premsa.