Cerca Avançada

Fons Carles Gumersind Vidiella (Arenys de Mar,1856-Barcelona, 1915)  Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 3.9

    • Data(es): (1856-1915)

    • Volum i suport: 4 capses

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Carles Gumersind Vidiella

    • Història del/s productor/s: Carles G. Vidiella (Arenys de Mar, 12-5-1856 - Barcelona, 4-10-1915), pianista, pedagog i compositor inicià els seus estudis musicals a Barcelona el 1860. Fou deixeble dels millors mestres de música de Catalunya, entre els quals destacà Joan Baptista Pujol, amb qui perfeccionà la seva tècnica. Inicià la seva carrera com a concertista al Cafè de les Delícies de Barcelona, fet que l’ajudà a promocionar-se entre el públic melòman barceloní. El seu debut en l’escena musical s’inicià l’any 1879 arran de diverses audicions als ateneus Lliure i Barcelonès i al Teatre del Circ on interpretà obres d’artistes com Liszt, Raff, Rubinstein i Chopin. A partir d’aquest moment incrementà, cada vegada més, el número de concerts actuant tant en teatres com en entitats artístiques i literàries de la ciutat, amb les quals es mantindrà vinculat durant tota la seva vida. Va combinar la seva activitat com a concertista amb la docència a l’Escola Musical Vidiella, de gran prestigi i on es formaren artistes de renom com Lluís Millet, Enric Morera o Joaquim Nin, entre d’altres. Durant aquests primers anys va compartir programació amb músics com: Sarasate, Monasterio, Hiller, Granados i Malats, entre molts d’altres; però, gradualment i gràcies al seu ampli repertori, va començar a orientar les programacions cap als recitals, actuant en solitari. A l’octubre de 1881 va actuar per primera vegada acompanyat per l’Orquestra de la Societat de Concerts de Barcelona, dirigida per Eusebi Dalmau. Cal destacar la seva tasca com a president de la Societat de Concerts de Barcelona, la qual va desenvolupar una important activitat durant l’Exposició Universal del 1888 programant vetllades musicals. Varen ser molt importants la sèrie de tres concerts celebrats al Palau de les Ciències, el 1891, els quals van tenir una gran transcendència en l’evolució musical de Barcelona ja que va donar a conèixer, al públic un gran nombre de peces cabdals per a la història del piano, des dels primers clavecinistes fins els seus contemporanis. Cap a l’any 1893, incorporà en els seus concerts obres d’autors catalans com: Albéniz, Alió, Milet, Gay, Martínez, etc. Un altre concert que representà una fita important en la història de la música a Barcelona fou l’audició de les "Quinze Rapsodias" de Liszt al Teatre Novedades en el mes d’abril de 1902. L’any 1914 va fer el seu darrer concert amb l’Associació Musical de Barcelona al Teatre Romea, on, entre altres obres, interpretà la "Marxa Fantàstica" d’Alió. Carles G. Vidiella va morir el 4 d’Octubre de 1915 al seu domicili a Barcelona.

    • Història arxivística: La documentació ingressà a l’antiga biblioteca de l’Orfeó Català el 1935. El fons es va desmembrar a causa de la voluntat d’organitzar la documentació per tipologies de documents. És per aquest motiu que trobem fotografies a l’arxiu fotogràfic del Palau de la Música Catalana i partitures dedicades a Vidiella a les col·leccions de partitures del Centre de Documentació, en concret a la carpeta E/8.

    • Dades sobre l’ ingrés: Carles Folch, hereu de la senyora Carolina Punsà, vídua d’en Carles G. Vidiella va fer donació del fons documental al Palau de la Música Catalana el mes d’abril de 1935.

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons conté documentació personal d’en Carles G. Vidiella i reflecteix la seva activitat musical com a concertista, pedagog i com a president de la Societat de Concerts de Barcelona. El volum documental més important el configuren la correspondència, els retalls de premsa i la col·lecció de partitures. Entre els autors de la correspondència trobem importants personalitats vinculades a la cultura Catalana com: Joaquim Cabot, Àngel Guimerà, Felip Pedrell, Joaquim Malats, Joan Maragall i Enric Granados, entre molts d’altres. Un important gruix de les cartes fa referència a la seva activitat en la Societat de Concerts de Barcelona, i en particular a l’organització dels concerts durant l’Exposició Universal de 1888. És també destacable la correspondència que mantingué amb els seus alumnes, normalment en format de targeta postal. La premsa compila les crítiques musicals d’ell mateix i dels seus deixebles, publicades des del 1879 fins els homenatges en commemoració de Vidiella que es celebraren anys després de la seva mort. Pel que fa a les partitures, en trobem 10 de manuscrites i 35 d’impreses, gairebé totes estan dedicades pels seus compositors a Carles Gumersind; en aquest sentit en destaquen dues de manuscrites per Enric Morera. També s’ha conservat una part d’hemeroteca amb revistes de caràcter cultural amb articles relacionats amb el panorama musical contemporani al mestre Vidiella. Cal destacar també les cinquanta dues fotografies amb dedicatòries dels seus alumnes. En menor mesura trobem altra documentació com programes de concert, acreditacions, dibuixos, invitacions, etc.

    • Sistema d'organització: De l’estudi de la documentació s’han pogut identificar set grups de sèries: 1. Activitat personal i familiar, 2. Activitat professional, 3. Activitat associativa, 4. Activitat creativa i de lleure, 5. Relacions externes, 6. Activitat de representació i projecció pública, 7. Recursos d’informació.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Lliure

    • Condicions de reproducció: S’aplica la normativa general del Centre de Documentació.

    • Llengües i escriptures dels documents: Català i castellà en general. Alguns documents estan escrits en

    • Instruments de descripció (RE): Catàleg realitzat pel Centre de Documentació amb els elements de la NODAC adaptats, també, a la descripció de partitures; finalitzat durant el mes de juliol de 2014.

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): Totes les partitures de la carpeta E/8 que estaven dedicades a en Carles G. Vidiella s’han extret, descrit i inclòs al fons, però les que no tenen cap referència resten a la carpeta com a part de les col·leccions del Palau de la Música Catalana, ja que no tenim l’absoluta certesa que fossin propietat d’en Carles G. Vidiella.

    • Bibliografia (OP): HERNÁNDEZ I SAGRERA, JOAN MIQUEL. "L'escola pianística de Carles G. Vidiella" [Recurs electrònic] Barcelona : Universitat de Barcelona, 2011.

  • Àrea de notes
    • Notes (OP): L’ingrés del fons Vidiella queda recollit a la "Revista musical Catalana" del mes d’abril de 1935.

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Descripció realitzada per Helena Escobar Socias a 6/7/2014.

    • Fonts (OB): CASARES RODICIO, EMÍLIO coord. "Diccionario de la música española e hispanoamericana", vol. 10. Sociedad General de Autores y Editores; Madrid, 1999-2002.

    • Regles o convencions (OP): NODAC. Norma de Descripció arxivística de Catalunya.