Cerca Avançada

Premis Eusebi Patxot i Llagustera Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 3.19.

    • Data(es): (1919-1936)

    • Volum i suport: 2 unitats d’instal·lació.

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Fundació Eusebi Patxot i Llagustera.

    • Història del/s productor/s: Rafael Patxot creà el 1919 la Fundació Eusebi Patxot i Llagustera en honor al seu pare, un notable pianista de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta institució naixia amb la finalitat de convocar premis musicals de composició i enriquir així el patrimoni musical català, de la mateixa manera que es feia des del 1904 amb el concurs de la Festa de la Música Catalana. Des de la seva creació, se celebraren 8 edicions entre els anys 1919 i 1935, en les quals participaren importantíssimes figures de l’escena musical, com: Higini Anglès, Juli Garreta, Francesc Pujol, Eduard Toldrà, Josep Sancho Marraco i Joaquim Zamacois, entre d’altres. Els concursos es convocaven el dia 1 de desembre, en commemoració del naixement d’Eusebi Patxot. Per difondre el concurs s’elaborava un cartell explicatiu amb les bases d'aquest. Hi havia diverses categories de premis segons el gènere i la tipologia de la composició presentada. Així doncs, principalment es van promoure les composicions corals, per a cobla, la recopilació d’obres antigues, la música de cambra i per a gran orquestra. L’Orfeó Català fou l’encarregat de la gestió administrativa del concurs. Per a aquesta tasca nomenaren com a secretari Joan Salvat, a qui recaigué un any després la tasca de coordinar els premis Concepció Rabell. Malgrat que l’organització dels premis era funció de l’Orfeó Català, Rafael Patxot es reservà tres drets: escollir una de les categories del concurs en cada convocatòria, nomenar un dels tres membres del jurat i publicar les millors composicions premiades, tot retenint-ne de la venda les despeses de publicació i deixant en benefici dels compositors el rendiment posterior. Les obres rebudes havien d’ésser anònimes, amb títol i lema, i no podien ser autògrafes, a fi de mantenir l’anonimat del compositor i garantir així la transparència del concurs. El jurat estava format per tres membres; el primer era designat per l’Orfeó; el segon, per una de les entitats musicals de Barcelona (l’Escola Municipal de Música, el Conservatori del Liceu i el Sindicat Musical de Catalunya), i el tercer per Patxot. Imperativament el jurat s’havia de renovar en cada concurs. Escollits els guanyadors, es publicava el veredicte i a partir d’aquest moment els músics havien d’enviar a la secretaria del concurs els primers compassos de la partitura, les dades identificatives de l’obra, el seu nom personal i l’adreça; durant els dies posteriors a la publicació del veredicte podien recollir el premi. Les obres premiades passaven a formar part de l’arxiu de l’Orfeó Català, que es reservava el dret d’executar les guardonades. Pel que fa a les obres no premiades, no se’n garantia la conservació i els autors les havien de recollir en el decurs dels tres mesos següents a la publicació del veredicte.

    • Història arxivística: La documentació ha estat sempre sota custòdia de l’Arxiu-biblioteca de l’Orfeó Català.

    • Dades sobre l’ ingrés:

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons conté principalment les partitures generals manuscrites, no autògrafes, de les composicions premiades en les diverses edicions dels Premis Eusebi Patxot i Llagustera. S’hi troben obres per a cobla de Josep Sancho Marraco, Juli Garreta i Francesc Pujol; transcripcions de música antiga, com el recull elaborat per Higini Anglès; Els sis sonets per a violí i piano d’Eduard Toldrà; una obra per a gran orquestra de Joaquim Zamacois, i obres per a veu i piano de Josep Planàs, entre d’altres. També s’han pogut identificar 4 obres sense premi d’autoria desconeguda. Numèricament, el fons està format per un total de 21 partitures, 20 de les quals són manuscrites per copistes i n’hi ha una d’impresa. Pel que fa a la documentació administrativa, cal destacar l’acta de constitució de la Fundació, en què s’exposa el funcionament intern del concurs. En relació amb la gestió i adjudicació dels premis, s’han conservat els cartells amb les bases del certamen, la llista d’obres presentades i els veredictes del jurat, tant manuscrits com impresos. De la mateixa manera, hi ha els comprovants amb els primers compassos de les obres premiades enviats pels compositors. El fons comprèn també 16 cartes adreçades i emeses per la secretaria, les quals estan relacionades, principalment, amb l’elecció del jurat i la difusió dels premis. Pel que fa a la història econòmica de l’entitat es pot resseguir a partir del llibre, de petit format, de control dels ingressos i de les despeses. Finalment, s’han conservat retalls de premsa sobre els concursos, notícies breus per enviar als mitjans de comunicació i una publicació conjunta dels premis Eusebi Patxot i Llagustera i Concepció Rabell i Cibils.

    • Sistema d'organització: De l’estudi de la documentació s’han pogut identificar els grups de sèries següents: 1. Constitució, 2. Administració, 3. Gestió econòmica, 4. Projecció pública i 5. Composicions musicals.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Accés lliure.

    • Condicions de reproducció: S’hi aplica la normativa general del Centre de Documentació.

    • Llengües i escriptures dels documents: Català (hi predomina), llatí, italià, castellà i francès.

    • Instruments de descripció (RE): Catàleg realitzat pel Centre de Documentació amb els elements de la NODAC adaptats, també, a la descripció de partitures. Finalitzat durant el mes d’agost de 2014.

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): En recaure la secretaria dels Premis Eusebi Patxot i Llagustera i els de Concepció Rabell en el mateix secretari: Joan Salvat, es troba alguna documentació que era compartida per a la gestió d’ambdues fundacions. En aquest sentit, en el fons dels Premis Concepció Rabell i Civils hi ha uns llistats de personalitats i entitats relacionades amb l'escena musical catalana: músics, escoles de música, orfeons, etc. També s’ha localitzat un registre de control de saldo per a ambdues fundacions.

    • Bibliografia (OP): “Premis Musicals Eusebi Patxot i Llagustera”. A: Revista Musical Catalana. Butlletí Mensual de l’Orfeó Català. Barcelona, agost-desembre de 1919. Número 188-192. Pàg. 192-197.

  • Àrea de notes
    • Notes (OP): A la «Revista Musical Catalana» es van publicar els cartells de totes les edicions del concurs, així com la llista de composicions presentades i el veredicte final. Hi ha dues partitures de Juli Garreta que havien estat barrejades amb el seu fons documental, però que pertanyen al fons dels premis.

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Descripció realitzada per Helena Escobar Socias el 25 d’agost de 2014.

    • Fonts (OB): Fonts utilitzades per a història del productor: - La mateixa unitat de descripció. - MALUQUER I SOSTRES, Joaquim. "Rafael Patxot i Jubert mecenes i científic". Vides i memòries/10. Editorial Pòrtic. Barcelona 1994.

    • Regles o convencions (OP): NODAC. Norma de Descripció Arxivística de Catalunya. Per a la descripció de partitures: GRASSOT I RADRESA, Marta. «Una aproximació a la descripció dels fons musicals a través de la NODAC. Una proposta de descripció a partir de l’experiència en el tractament dels fons musicals del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí». Lligall. Revista Catalana d’Arxivística (2008), núm. 28, p. 61-93.