Cerca Avançada

Fons Antoni Nicolau (Barcelona, 1858-1933) Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 3.3

    • Data(es): (1858-1933)

    • Volum i suport: 2 unitats d'instal·lació

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Antoni Nicolau i Parera

    • Història del/s productor/s: Antoni Nicolau (Barcelona 1858-1933) estudià piano amb el mestre Joan Baptista Pujol i composició amb Gabriel Balart. Posteriorment amplià els seus estudis al conservatori de Paris on hi visqué per un període de 8 anys. A Barcelona ostentà els càrrecs de director de la Societat Catalana de Concerts de l’Orquestra Catalana, i de l’Escola Municipal de Música de Barcelona des del 1896 fins el 1930. Fou mestre de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu i el 1900 dirigí per primera vegada les 9 simfonies de Beethoven. La seva obra de creació contempla dues vessants ben determinades: la de la música simfònica i operística, i la música coral. D’aquesta última destaquen les composicions: "La mort de l'Escolà", "Entre flors", "Divendres sant", "Cançó del pelegrí", "Salve montserratina", "Cançó de la moreneta" i "Cançó dels escolans". Pel que fa referència a la seva música simfònica és autor de la simfonia "Athalia" (1876), estrenada al Liceu amb un gran èxit, i dels poemes simfònics: "Le triomphe de Vénus", estrenat a París el 1882, "Spes", escrit per a ésser estrenat en la inauguració de l'Exposició Internacional de Boston, i la llegenda bretona "Henora". Escriví també l'escena dramàtica "La tempestad" (1877), l'òpera "Constanza" (1878), estrenada al Liceu de Barcelona, l'òpera còmica "Un rapto" (1887) i la sarsuela dramàtica "Corazón de fuego" (1895), estrenada al Teatre Novetats de Barcelona. Nicolau ha estat un dels forjadors de l'escola coral catalana moderna.També destaquem que el fons conté un capsa correspondència de personalitats del món de la música i la cultura amb els quals tenia amistat. Hi podem trobar cartes manuscrites de: Narcís Oller, Lluís Millet, Richard Strauss, Lamote de Grignon, Joaquim Cabot, Enric Morera, Joan Manén, Carles G. Vidiella, Joaquim Malats, Pare Antoni Maria Marcet (Abat de Montserrat) i Isaac Albéniz, entre d'altres.

    • Història arxivística: Es desconeix la història arxivística del fons abans del seu ingrés a l’Arxiu del Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

    • Dades sobre l’ ingrés: Es desconeix el moment, la procedència i les circumstàncies d’ingrés del fons a l’Arxiu del Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons consta de 14 partitures de les quals només 4 són del mestre Nicolau: els poemes simfònics "Spes" (obra de la qual hi al la partitura general i una reducció per a veus i piano), "El triomf de Venus" i la llegenda bretona "Henora" ; i una obra religiosa: "La Sequentia Domine Resurectionis". La resta de partitures són cançons majoritàriament de Joan Codina i Vallhonrat, però també d’Anastasi Niubó, Palmira Jaquetti i Rafel Borràs Solé. El fons també conté un capsa amb correspondència de personalitats del món de la música i la cultura amb els quals tenia amistat. Hi podem trobar cartes manuscrites de: Narcís Oller, Lluís Millet, Richard Staruss, Lamote de Grignon, Joaquim Cabot, Enric Morera, Joan Manén, Carles G. Vidiella, Joaquim Malats, Pare Antoni Maria Marcet (Abat de Montserrat) i Isaac Albéniz, entre d'altres.

    • Sistema d'organització: El fons Antoni Nicolau ha quedat organitzat en 1 capsa d’arxiu seguint una ordenació numèrica, donant com a resultat un inventari amb registres numèrics.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Lliure accés

    • Condicions de reproducció: Es podran reproduir totes les obres que siguin de domini públic o estiguin exhaurides. Per a la reproducció de les obres que no pertanyen al domini públic, només serà possible per ús privat del sol·licitant i exclusivament per fins d’investigació, respectant la legislació vigent de la Llei de la Propietat intel·lectual.

    • Llengües i escriptures dels documents: Castellà, català

    • Instruments de descripció (RE):

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): Es conserven obres d’ Antoni Nicolau a la Biblioteca de Catalunya.

    • Bibliografia (OP):

  • Àrea de notes
    • Notes (OP):

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Descripció realitzada per Maria Ferré a 14 de març de 2013.

    • Fonts (OB): "Diccionario de la Música Española e hispanoamericana". Vol. 7, [Madrid] : Sociedad General de Autores y Editores, cop. 2000 ISBN 84-8048-310-5 "Gran enciclopèdia catalana". Vol. 10, Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1977. ISBN 84-85194-03-9 GRASSOT I RADRESA, Marta. “Una aproximació a la descripció dels fons musicals a través d ela NODAC. Una proposta de descripció a partir de l'experiència en el tractament dels fons musicals del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí” Lligall. Revista Catalana d'Arxivística, (2008), núm. 28, p. 61-93.

    • Regles o convencions (OP): Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona : Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura: Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2006.