Cerca Avançada

Col·lecció música manuscrita Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 1.5.1

    • Data(es): (1500-1936)

    • Volum i suport: 35 capses

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Orfeó Català

    • Història del/s productor/s: El Centre de Documentació de l’Orfeó Català de la Música neix com a tal l’any 2012, fins el moment anomenat Arxiu i Biblioteca de l’Orfeó Català. L'Arxiu i Biblioteca de l'Orfeó Català , va néixer el 1891 per recolzar i donar suport a les activitats que es realitzaven a l’Orfeó; per tant coexistien una biblioteca i un arxiu, la fundació dels quals és paral·lela a la fundació de l’Orfeó (1891). La biblioteca s’entén com una necessitat dels socis d’aquesta entitat, el fet de poder disposar d’una biblioteca de fons generalista per a les seves consultes. Aviat però, els socis comencen a arraconar els llibres generalistes i demanen més llibres de música. És així, com la biblioteca s’especialitza en música. Al mateix temps, i per tal que l’entitat pugui funcionar amb normalitat, es crea un arxiu, on es gestionen totes les partitures que els orfeonistes utilitzen. És en aquest mateix ens, que molts dels músics que prenen part en les activitats de l’Orfeó, deixen el seu llegat, i al mateix temps es van adquirint i rebent donacions de música manuscrita de diversa procedència, des de fons privats fins a partitures procedents de vàries capelles musicals com: el Palau de la Comptessa, la Capella de la Mercè, Sant Just i Pastor, Santa Maria del Mar, etc..,

    • Història arxivística: Per ser un col·lecció creada directament des de la Biblioteca i Arxiu, no existeix una història arxivística prèvia.

    • Dades sobre l’ ingrés: Es desconeixen les procedències i dades d'ingrés de la major part del contingu de la col·lecció.

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: La col·leccions partitures manuscrites són un grup heterogeni de partitures acumulades al llarg dels anys de funcionament de l’Orfeó Català. El fons està constituït per 809 registres, principalment obres manuscrites, de diversos gèneres i èpoques. Hi destaquen tant la presència de volums manuscrits dels segles XVII i XVIII amb reculls d’obres de caire religiós com manuscrits autògrafs d’alguns compositors pertanyents als segles XIX i XX, en destaquen les de Pere Miquel Marquès, Enric Granados o Isaac Albéniz. El cos del fons està constituït per les diverses donacions que la institució ha rebut al llarg dels anys juntament amb el fons antic propi. Les seves obres s’ estenen en un ampli marc temporal que abasta des del segle XVI fins al XX, tot i que el gruix principal el formen les obres dels segles XVIII i XIX, amb especial concentració en la darrera època. S’hi troben principalment obres de compositors catalans com Ferran Sor, Francesc Valls, Francesc Mariner, Carles Baguer, Josep Barba, Enric Obiols, Joan Salvat, Ramón Vilanova, Pere Miquel Marquès, Lluïsa Casagemas, Lluís Millet i els ja esmentats Granados i Albéniz. En un segon terme, també és possible trobar-hi còpies manuscrites d’obres de compositors com Joseph Haydn, Wolfgang A. Mozart, Franz Schubert o Robert Schumann. Resulta especialment destacable la presència de diversos manuscrits de gran format, entre els quals val la pena esmentar el Manuscrit 6, de finals del segle XVI, que conté entre d’altres, dues misses i dos Magnificats de Cristóbal Morales, uns responsoris atribuïts a Pere Alberch i un motet de Dídac Montes. També resulten de consideració els Manuscrits 7 i 59. El primer dels dos manuscrits està signat el 1583 i, a més d’una sèrie de responsoris sense signar, inclou un Salve de Des Prés, dos Salve de Joan Martí i unes Lamentacions i un motet de Morales. El Manuscrit 59, per la seva part, conté un Himne a la Creu de Pere Riquet, la missa Papae Marcelli de Palestrina i algunes obres de signatura desconeguda. En un segon terme, i amb una presència considerablement reduïda –uns 48 documents– , s’hi troben alguns tractats musicals, notes, exercicis i apunts de diverses èpoques i autors en molts casos desconeguts. Es tracta en la major part de còpies manuscrites de mètodes impresos. En destaquen un tractat del segle XVIII sobre la música a la Grècia antiga de Jean-Jacques Barthélemy, un mètode per a cello i contrabaix de Pau Vidal, notes i apunts de composició de Josep Carcoler, uns exercicis de composició de Josep Barba, dos tractats de Bonifazio Asioli, un mètode de guitarra de Mauro Giuliani, un mètode per a piano de Jérome-Joseph de Momigny i un quadern de solfeig de Ramón Vilanova. Pel que fa a documents sense identificar, hi ha catalogats 253 registres entre fragments i obres completes. Tot i que es tracta d’una quantitat considerable de material anònim –un 30% del total–resulta raonable si es considera que la major part d’aquest bloc està format per obres anteriors al segle XIX: un 60% aproximadament.

    • Sistema d'organització: El fons es conserva en 35 capses d’arxiu de diferents formats, 16 d’aquestes capses s’emmagatzemen a l’apartat de reserva ja que inclouen la majoria dels manuscrits més delicats i de més valor. La resta de capses es troben a la sala de consulta regular. La distribució del contingut del fons ha mantingut l’ordre d’incorporació dels diferents manuscrits que s’han anat incorporant provinents dels diversos fons i donacions. L’ordenació interna de cada obra s’ha iniciat amb una primera numeració, donant com a resultat un inventari amb registres numèrics.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Lliure accés.

    • Condicions de reproducció: Es podran reproduir totes les obres que siguin de domini públic o estiguin exhaurides. Per a la reproducció de les obres que no pertanyen al domini públic, només serà possible per ús privat del sol·licitant i exclusivament per fins d’investigació, respectant la legislació vigent de la Llei de la Propietat intel·lectual.

    • Llengües i escriptures dels documents: Castellà, català, llatí, italià, francès, alemany.

    • Instruments de descripció (RE): Inventari previ però incomplet.

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): Es conserven obres relacionades amb alguns autors a diferents institucions. Algunes d’elles serien: La Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya.

    • Bibliografia (OP):

  • Àrea de notes
    • Notes (OP):

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Descripció realitzada per Joana Canalias a 27 de novembre de 2013. Carles Badal octubre 2014 - març 2015.

    • Fonts (OB): "Diccionario de la Música Española e hispanoamericana". [Madrid] : Sociedad General de Autores y Editores, cop. 2000. ISBN obra completa: 84-8048-303-2 "Gran enciclopèdia de la música catalana. Barcelona" : Enciclopèdia Catalana, 2000. ISBN obra completa: 84-412-0232X. "Viquipèdia: La enciclopèdia del llibre". [en línia]. Orfeó Català. (27 d’octubre de 2013). [Consultat el 26 de novembre de 2013]. Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Orfe%C3%B3_Catal%C3%A0 "Orfeó Català. Palau de la Música". [en línia]. Centre de Documentació de l’orfeó Català. [Consultat del 26 de novembre de 2013]. Disponible a: http://www.orfeocatala.cat/ca/

    • Regles o convencions (OP): "Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC)". Barcelona : Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura: Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2006. Projecte IFMuc Descripció dels fons musicals de Catalunya. UAB GRASSOT I RADRESA, Marta. “Una aproximació a la descripció dels fons musicals a través d ela NODAC. Una proposta de descripció a partir de l'experiència en el tractament dels fons musicals del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí” Lligall. Revista Catalana d'Arxivística, (2008), núm. 28, p. 61-93.