Cerca Avançada

Festa de la Música Catalana. Concurs Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 2.6

    • Data(es): (1904-1922)

    • Volum i suport: 9 capses i 1 carpeta de gran format.

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Orfeó Català.

    • Història del/s productor/s: La Festa de la Música Catalana fou una celebració impulsada per l’Orfeó Català en la qual es lliuraven premis de composició musical. La celebració es repetí en nou edicions (1904, 1905, 1906, 1908, 1911, 1914, 1917, 1920 i 1922) i des del 1908 tingué la seu al Palau de la Música Catalana. El concurs nasqué amb la finalitat de promoure l’activitat compositiva i vetllar per l’enriquiment del patrimoni musical català, especialment coral. Cada obra enviada hi optava en una de les categories, que estaven patrocinades i impulsades per institucions i entitats diverses, com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, el bisbe de la diòcesi de la ciutat, l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista, la Unió Catalanista, la Lliga Regionalista, l’Associació Musical de Barcelona, l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Associació de Música da Camera, l’Associació de Nostra Senyora de Pompeia, l’Associació d’Amics de la Música, la Joventut Catòlica, el Reial Círcol Artístic, l’Associació de la Salutació Sabatina de Nostra Senyora de la Mercè, la Societat Anònima Casa Dotesio, la Banda Municipal de Barcelona; així com diversos particulars: Joan Millet, Francisco Flos, Joaquim Pena i Francesc Cambó, entre molts d’altres. Les categories de premis van oscil·lar en cada edició del concurs entre nou i quinze, i en són un exemple les composicions per a cor mixt, per a cor d’homes, obres per a gran orquestra, col·lecció de melodies originals per a cant i piano, sardana per a cobla empordanesa, motets, col·lecció de cançons catalanes, transcripcions de repertoris antics, etc. Les bases del concurs es publicaven, per a cada edició, en un cartell i en la «Revista Musical Catalana». Els participants enviaven les seves composicions a l’Orfeó Català amb el títol de l’obra i un lema. Per mantenir l’anonimat, les partitures no podien ser autògrafes, havien d’ésser transcrites per un copista. En publicar el jurat el veredicte, amb el nom de les obres i el lema, els compositors havien d’enviar una carta amb els primers compassos de la composició premiada acompanyats del nom i la seva residència, per tal d’acreditar-ne l’autoria. Les obres no premiades es retornaven als compositors durant els mesos següents. Durant la Festa es feia el lliurament de premis i l’Orfeó executava, en el mateix acte, les composicions dels tres primers guardonats. El guanyador del primer premi havia d’escollir una reina de la Festa, que era l’encarregada de donar el premi als diversos guanyadors. Les partitures guanyadores passaven a formar part del patrimoni musical de l’Orfeó Català, que es reservava el dret de poder executar-les.

    • Història arxivística: No es coneix amb exactitud la història arxivística de la documentació del concurs de la Festa de la Música Catalana, però sembla que mentre que una part del fons es va conservar a l’Arxiu de l’Orfeó Català, l’altra va formar part, durant un temps, dels materials per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i que després de la Guerra Civil passaren a mans dels representants de Rafael Patxot. Finalment, l’any 1950, a petició de la Junta Directiva, les partitures reingressaren a l’Orfeó Català.

    • Dades sobre l’ ingrés: Una part important de les partitures varen reingressar a l’Orfeó Català el 15 de febrer de 1950, entregades per Josep Danés i Torres, apoderat de Don Rafael Patxot i Jubert. S’ha conservat l’inventari fruit d’aquesta donació que s’ha optat per conservar-lo.

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons conté principalment les partitures generals manuscrites, no autògrafes, de les composicions premiades en les nou edicions del concurs de la Festa de la Música Catalana. Hi destaquen les composicions d’autors com: Mas i Serracant, Joan Baptista Lambert, Francesc Pujol, Joan Llongueras, Juli Garreta, Pilar Roca, Narcisa Freixas i Josep Cumellas, entre molts d’altres. Hi predominen els reculls de cançons populars, obres per a cor, per a veu i piano, sardanes i també algunes transcripcions de partitures antigues i de gèneres religiosos, com els motets i els salms. S’ha conservat una part de la documentació administrativa del jurat referent a la gestió i adjudicació dels premis, la qual resta fragmentada cronològicament. Hi destaquen els comprovants de premis, els veredictes, les llistes d’obres premiades i les bases del concurs. Pel que fa a la documentació gràfica, s’han conservat 4 fotografies de la reina de la Festa, edicions dels anys 1906, 1908, 1910 i 1917.

    • Sistema d'organització: De l’estudi de la documentació, se n’han pogut identificar els següents grups de sèries següents: 1) Gestió i adjudicació de premis. 2) Composicions musicals. 3) Fotografies.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Accés lliure.

    • Condicions de reproducció: S’hi aplica la normativa general del Centre de Documentació.

    • Llengües i escriptures dels documents: Català (hi predomina), llatí i castellà.

    • Instruments de descripció (RE): Catàleg realitzat pel Centre de Documentació amb els elements de la NODAC adaptats també a la descripció de partitures. Finalitzat durant el mes d’agost de 2014.

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE):

    • Bibliografia (OP): FOLCH I TORRES, Josep Maria. “Festa de la Música Catalana”. A: Revista Musical Catalana. Butlletí Mensual de l’Orfeó Català. Barcelona, juliol 1904. Número 7. Pàg. 137

  • Àrea de notes
    • Notes (OP): A la «Revista Musical Catalana» es van publicar els cartells de totes les edicions del concurs, així com la llista de composicions presentades i el veredicte final.

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Descripció realitzada per Helena Escobar Socias el 5 d’agost de 2014.

    • Fonts (OB): Fonts utilitzades per a la història del productor: AVIÑOA, Xosé (dir.). “L’activitat musical. El moviment coral. Les Festes de la Música”. A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Edicions 62, Barcelona, 1999. Del Modernisme a la Guerra Civil. (1900-1939), vol. IV: p. 162-165.

    • Regles o convencions (OP): NODAC. Norma de Descripció Arxivística de Catalunya. Per a la descripció de partitures: GRASSOT I RADRESA, Marta. “Una aproximació a la descripció dels fons musicals a través de la NODAC. Una proposta de descripció a partir de l’experiència en el tractament dels fons musicals del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí”. Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (2008), núm. 28, p. 61-93