Cerca Avançada

Fons LLuís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 3.21

    • Data(es): (1872-1994)

    • Volum i suport: 135 capses d’arxiu

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: LLuís Millet i Pagès i Lluís Mª Millet i Milet

    • Història del/s productor/s: Lluís Millet i Pagès fou el primer d’una família de músics, seguit per Lluís M. Millet i Millet, el seu fill, i Lluís Millet i Loras, el seu nét. Lluís Millet i Pagès va néixer a la vila del Masnou el 18 d’abril de 1867 i als vuit anys es traslladà a viure, juntament amb la seva família, a Barcelona. Fou en aquesta ciutat on començà la seva carrera musical, tot ingressant el 1880 al Conservatori del Liceu, on va rebre lliçons dels mestres Miquel Font i Josep Rodoreda. Anys més tard completà la seva formació amb Felip Pedrell i Carles G. Vidiella. Una de les primeres feines vinculades a la seva vocació fou la de dependent a la botiga de música de Can Guàrdia. Aquesta ocupació li permeté entrar en contacte amb els músics més destacats del moment, com Francesc Alió, Isaac Albéniz, Amadeu Vives i Carles G. Vidiella. La seva primera experiència com a director fou a la Societat Coral la Lira de Sant Cugat del Vallès el 1883. També, per les mateixes dates, actuà com a pianista al Café Inglés (1885) i al Pelayo (1891), lloc de trobada de personalitats del món cultural i polític de l’època. Un dels moments cabdals de la seva vida fou la fundació de l’Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, el 15 de setembre de 1891. La missió principal de l’Orfeó era constituir una agrupació coral a l’alçada dels conjunts vocals europeus que Millet havia conegut en els concerts de l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. Des de la fundació de l’Orfeó, la vida de Lluís Millet quedà completament vinculada a l’entitat, que dirigí amb completa devoció fins al 1941, any de la seva mort. Malgrat la fervorosa dedicació a l’Orfeó, va combinar la tasca de director amb la de mestre de capella a Sant Felip Neri (1897) i a la basílica de la Mercè (1906) i amb la de professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué la plaça de catedràtic de solfeig, teoria i conjunt vocal (1896) i, anys més tard, el 1930, la de director. Millet impulsà diverses eines per a la recuperació i la difusió de la música popular catalana. D’una banda, trobem la Revista Musical Catalana el 1904 i, d’una altra –fundada el mateix any–, la Festa de la Música Catalana, un certamen de composició musical que tenia com a objectiu principal incentivar la composició del cant coral i alhora recuperar la música popular. El 1917 s’originà una altra de les grans obres de Lluís Millet: la Germanor dels Orfeons de Catalunya, per tal de difondre l’ideal de l’Orfeó Català a la resta d’orfeons de Catalunya. Finalment Millet s’implicà en l’Obra del Cançoner Popular, amb la voluntat de recuperar les músiques populars catalanes d’arreu del país. Aquest projecte va ser impulsat el 1922 per Rafael Patxot, i l’Orfeó Català en va acceptar el lideratge. En relació amb l’obra compositiva de Lluís Millet, cal dir que està molt relacionada amb l’amor del mestre per Catalunya i la seva profunda religiositat. Entre les seves peces corals no religioses, hi destaca El cant de la Senyera, per a cor mixt, que n’és encara avui l’obra més interpretada i coneguda. Pel que fa a la música religiosa, hi trobem els Cants espirituals per a ús del poble i una extensa sèrie de goigs. Altres obres importants són la Sempreviva i La Balalí per a veu i piano i les composicions instrumentals, com Catalanesques i Ègloga. Lluís Maria Millet i Millet va néixer a Barcelona el 21 de juny de 1906. Inicià els estudis musicals amb els mestres Josep Maria Comella i Joan Salvat; anys més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va rebre lliçons de solfeig i teoria del mestre Pere Jordà, de piano del mestre Joaquim Canals, i d’harmonia, composició, contrapunt i fuga dels mestres Lluís Millet i Pagès i de Vicenç Maria de Gibert i Serra. Paral·lelament també va ser cantaire de l’Orfeó Català. Pel que fa a la seva activitat docent, fou professor en diverses institucions i va substituir el seu pare com a mestre de capella a l’església de Sant Felip Neri. Cal destacar també la seva participació en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fou, així mateix, en aquesta primera etapa o de joventut quan fou nomenat director de l’Schola Orpheonica de Barcelona (del 1930 al 1933). Va accedir a la direcció de l’Orfeó a final de 1945, després de la mort de Francesc Pujol, antic director i successor de Lluís Millet i Pagès, i n’ocupà el càrrec fins al 1977. El 1943 començà a treballar a l’Escola Municipal de Música com a professor de solfeig i teoria i el 1945 hi assumí les càtedres d’Història Universal de la Música, Estètica General i Història de la Música i Musicologia espanyoles. Entre les principals obres que va dirigir seguint la línia estètica del seu pare destaquen: el Requiem de Mozart, Les estacions de Haydn, Novena Simfonia i Missa Solemnis de Beethoven, Elias de Mendelssohn, Requiem de Fauré, Requiem de Verdi, i Missa en Si menor, Passió segons sant Mateu i Oratori de Nadal de Bach. A més a més, va estrenar el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge (1960), l’Oratori Verge Maria de Manuel Blancafort (1968) i també va preparar el cor per al debut europeu d’El pessebre de Pau Casals a Assís, Florència i Tolosa de Llenguadoc el 1962. Pel que fa a la seva activitat compositiva, va treballar diversos gèneres: música per a cor, per a veu i piano, música instrumental i també sardanes.

    • Història arxivística: El fons es conservà a la casa nadiua de Lluís Millet i Pagès, a la vila del Masnou. A primers del 2015 s’hi va fer un primer tractament inicial de neteja, desinfecció i el primer inventari general.

    • Dades sobre l’ ingrés: Lluís Millet i Loras i Maria Dolors Millet i Loras van fer donació del fons al Centre de Documentació de l’Orfeó Català el 19 de maig de 2015.

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons conté la documentació de Lluís Millet i Pagès i Lluís Maria Millet i Millet. Conserva documentació civil d’administració del patrimoni, religiosa, acadèmica, mèdica i laboral de la família, així com records personals: targetes, recordatoris, felicitacions, etc. La sèrie informativament més rica és la de correspondència. Hi ha cartes adreçades a Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet d’importantíssimes personalitats del món de l’art, la cultura i la política. Pel que fa a l’activitat professional de Lluís Millet i Pagès, cal destacar-ne els articles, els parlaments i les conferències autògrafes. La majoria dels textos són de temàtica musical. De la seva tasca com a mestre de capella, el fons conserva reglaments i liquidacions de les funcions litúrgiques. Quant a la seva activitat com a director, conserva el programa del primer concert amb la Societat Coral La Lira de Sant Cugat, primera experiència com a director. També hi ha documentació de suport a la docència que pertany a l’Escola Municipal de Música. Els documents relacionats amb l’Orfeó Català hi són molt fragmentats i presenten un estret vincle amb els del fons històric de l’Orfeó. Reflecteixen la seva feina com a director i la participació en l’administració de l’entitat. Hi destaca el reglament de senyores que cantaven a l’Orfeó datat el 1896, el de la Comissió d’Ensenyament i un projecte per a l’adquisició d’un orgue (1905). Com a documents singulars, cal destacar-ne la memòria i els quaderns amb les cançons de la missió a l’Empordà de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, així com reculls de lletres i melodies de cançons aplegades per Lluís Millet en la seva voluntat d’investigació sobre la música popular. De Lluís Maria Millet també hi ha conservats força articles sobre música i parlaments i discursos, bona part dels quals sobre la figura del seu pare. La seva activitat com a docent a l’Escola Municipal de Música queda reflectida en el material de suport per a les classes. I pel que fa a la documentació de l’Orfeó, també hi és molt fragmentada; en destaquen les llistes d’obres i actuacions de l’Orfeó Català, la documentació judicial per a la recuperació dels materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i especialment les anotacions per a la interpretació d’obres, com per exemple la Passió segons sant Matheu, la Missa en Si menor de Bach, la Cantata a la Verge Maria de Manuel Blancafort, entre molts d’altres. Tant de Lluís Millet i Pagès com del seu fill Lluís Maria, el fons conserva molts testimonis de reconeixement públic per part dels seus deixebles particularment i de la societat catalana en general. En aquest sentit, resulta destacable, per la seva singularitat, un llibre, lliurat al llit de mort a Lluís Milet i Pagès, amb més de 500 dedicatòries de personalitats del món de l’art i la política. De l’obra compositiva d’ambdós músics, el fons conserva un total de 138 partitures manuscrites de Lluís Millet i Pagès i 147 de Lluís Maria Millet i Millet. També hi ha 314 partitures de diversos compositors, algunes de les quals amb dedicatòries. Entre els autors d’aquestes composicions, hi destaquen Enric Granados, Joan Comellas, Lluís Romeu, Jaume Pahissa, Amadeu Vives, Francesc Pujol, Eduard Toldrà, Joseph Canteloube, Joan Manén i Josep Valls, entre molts d’altres. És remarcable, també, la col·lecció de partitures impreses, tant dels Millet com d’altres compositors, fins a un volum total de 838. Pel que fa a la fotografia, s’han ingressat un total de 2.100 imatges, les quals il·lustren la vida familiar i professional dels mestres, i especialment l’activitat de l’Orfeó Català des dels seus orígens. Són d’interès especial els 262 documents sonors conservats, entre cintes magnetofòniques i vinils amb enregistraments d’audicions de l’Orfeó Català. Cal destacar també que el fons inclou una biblioteca auxiliar especialitzada en temàtica musical. Altres documents interessants són els retalls de premsa, la col·lecció de programes de l’Orfeó Català i del Palau de la Música i la col·lecció d’objectes: batutes, un faristol i medalles i plaques commemoratives.

    • Sistema d'organització: Amb l’estudi de la documentació s’han pogut identificar els següents grups de sèries: 1. Documentació familiar. 2. Correspondència. 3. Documents de Lluís Millet i Pagès. 4. Documents de Lluís Maria Millet i Millet. 5. Col•leccions.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Lliure

    • Condicions de reproducció: S’hi aplica la normativa general del Centre de Documentació.

    • Llengües i escriptures dels documents: Català i castellà.

    • Instruments de descripció (RE): Catàleg realitzat pel Centre de Documentació amb els elements de la NODAC, adaptats també a la descripció de partitures; finalitzat durant el mes de setembre de 2015. La part de biblioteca ha estat catalogada mitjançant el programari de catalogació.

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): -Fons històric de l’Orfeó Català. -Germanor dels Orfeons de Catalunya.

    • Bibliografia (OP): ARTÍS i BENACH, Pere. Lluís Millet vist per Lluís Millet. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1983.

  • Àrea de notes
    • Notes (OP):

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB):

    • Fonts (OB): ARTÍS i BENACH, Pere; MILLET i LORAS, Lluís. Orfeó Català: llibre del centenari. Barcelona: Fundació Orfeó Català, Barcino, 1991. BALDELLÓ, Francesc de P. Petites biografies de grans barcelonins: Barcelona, 1965. GARCÍA VENERO, Maximiano. Lluís Millet, cantaire de Catalunya. Barcelona: Ediciones Destino SL, 1951. ROIG i ROSICH, Josep M. Història de l’Orfeó Català: moments cabdals del seu passat. Barcelona: Orfeó Català, Abadia de Montserrat, 1993

    • Regles o convencions (OP): NODAC. Norma de Descripció Arxivística de Catalunya. Per a la descripció de partitures: GRASSOT i RADRESA, Marta. “Una aproximació a la descripció dels fons musicals a través de la NODAC. Una proposta de descripció a partir de l’experiència en el tractament dels fons musicals del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí”. Lligall. Revista Catalana d’Arxivística (2008), núm. 28, p. 61-93.