Cerca Avançada

Fons Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona1801- Barcelona1870) Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 3.11

    • Data(es): (1813-1870)

    • Volum i suport: 6 capses

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Ramon Vilanova i Barrea

    • Història del/s productor/s: Ramon Vilanova (Barcelona 1801 - Barcelona 1870) començà a estudiar música als vuit anys de la mà de Josep Ferrers, professor de trompeta i guitarra. Continuà amb J. Domènec (professor de contrapunt i fuga) a Berga, on la seva família es mudà a causa de la guerra del Francès. El 1814 torna a Barcelona i continua els estudis amb F. Queralt i Mateu Ferrer. Més tard, estudia mètodes de composició més moderns, analitzant obres de compositors cèlebres. El 1829 viatja a Milà (Itàlia) amb la idea d’estudiar composició amb Bonifaci Asioli, però aquest mor i Vilanova estudia composició amb Piantadina, professor del Conservatori Imperial. L’any següent, el 1830, torna a Barcelona, on l'hi és assignada la plaça de mestre de capella sense oposició a la catedral de la ciutat. Va inaugurar aquest càrrec amb la missa coneguda com a "Misa del arpa" (per incloure l’arpa al "Incarnatus est"). El 1833 renuncia al càrrec de mestre de capella per anar-se’n a València com a mestre director de l’òpera italiana del nou teatre, però el teatre tanca degut a la mort de Ferran VII. Vilanova retorna a Barcelona i, sense feina, inicia un llarg període de docència de piano, harmonia i composició segons els mètodes Reicha (alemany) i Asioli (italià). Vilanova fou un dels compositors més influents en el panorama barceloní. Va formar part de a majoria de jurats i tribunals relacionats en qüestions musicals. També destaca com a compositor, especialment d’obres religioses. A part de la "Missa Pastoril", llàrgament representada a la Catedral de Barcelona, destaquen una Missa de rèquiem amb orquestra (1838), anomenada"Missa de rèquiem de Bilbao", dedicada a les víctimes de la Primera Guerra Carlina (1833-1839) i dos missas més de réquiem, per orquestra més reduïda. També destaquen "Pregària de la Verge", per a cor, un "Tantum ergo", un "O salutaris" i un nombre generós de motets, lletanies i goigs. També publicà obres de teoria musical com són: "Adaptación del Método de composición de Rejcha" i "Método de solfeo". Entre els seus deixebles cal destacar: V. Cuyàs, M. Obiols, P. Tintorer, J. Piqué i Cerveró, P. Tolosa, J. Sarriols, E. Domínguez i J. Vilar.

    • Història arxivística: Es desconeix la història arxivística del fons abans del seu ingrés a l’Arxiu del Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

    • Dades sobre l’ ingrés: Es desconeix el moment, la procedència i les circumstàncies d’ingrés del fons a l’Arxiu del Centre de Documentació de l’Orfeó Català.

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons Ramon Vilanova el formen bàsicament partitures, unes 90, encara que també s’han trobat dues cartes i diversos quaderns de teoria de la música. En aquest fons trobem unes 40 obres de música de caire més popular, la gran majoria per a piano, tot i que també destaquen unes 8 composicions per violí (la gran majoria són exercicis i canvis de posició de dits i d’arquet). La resta d’aquesta part del fons Vilanova està integrada per música popular: algunes adaptacions d’òperes (especialment duets) i algunes cançons populars. També destaquen un "Preludi per a arpa" i el "Métode figli aplicado a la trompa". Respecte a les obres religioses en trobem unes 45. Cal destacar que la gran majoria són per orgue, mentre que la resta són o bé per a cor o per a orquestra reduïda. Dins la tipologia d’obres religioses hi trobem: Misses (especialment la part del Kirie), Salms, Stabats Mater, Pares nostres i una Lamentació. La gran majoria d’obres, tan de caire popular com religiós, estan completes. Hi ha pocs esborranys, tot i que moltes partitures estan aprofitades, escrivint altres obres o esborranys de futures obres en els marges, darrera, o fins i tot enmig de la composició. Respecte l’autoria de les obres, contradictòriament al que es pugui pensar (que la gran majoria seran de Ramon Vilanova), només trobem 12 composicions d’aquest autor i30 obres són d’autors desconeguts. Trobem 5 obres de Jaume Adrobau, 5 de Mateu Ferrer, 4 d’Avelino Vilanova, 3 de Benet Juncà i 2 de Carles Baguer, entre d’altres autors.

    • Sistema d'organització: El fons Ramon Vilanova el constituïen prèviament 2 capses d’ arxiu que contenien les obres, la gran majoria ja separades i inventariades en un inventari previ. Aquest inventari constava de 55 obres. El fons ha quedat organitzat en 6 capses d’arxiu, els quals contenen les 90 obres que composen el fons. L’ordenació interna de les dues capces s’ha iniciat a partir del registre 1, corresponent un registre per obra. S’han identificat totes les obres possibles, tot i així han quedat uns quants esborranys que no s’han pogut atribuir a cap obra. Aquests esborranys actualment estan sense localització fixa. Una de les obres que formava part de l’inventari previ, que porta per títol "[...] de Navarra" (R. 8). S’ha considerat que no té prou entitat per esdevenir una obra i per tant, es guarda amb la resta d’esborranys.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Lliure accés.

    • Condicions de reproducció: Es podran reproduir totes les obres que siguin de domini públic o estiguin exhaurides. Per a la reproducció de les obres que no pertanyen al domini públic, només serà possible per ús privat del sol·licitant i exclusivament per fins d’investigació, respectant la legislació vigent de la Llei de la Propietat intel·lectual.

    • Llengües i escriptures dels documents: Castellà, català, llatí, italià ,francès.

    • Instruments de descripció (RE): Inventari previ però incomplet.

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): No ens consta.

    • Bibliografia (OP):

  • Àrea de notes
    • Notes (OP):

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Descripció realitzada per Joana Canalias 7 de novembre de 2013.

    • Fonts (OB): -Wikipedia. La enciclopedia del libro. Ramon Vilanova. [en línia]. Wikipedia: 21 agost 2013 [Consulta: 7 de novembre de 2013]. Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Vilanova_i_Barrera. -"Diccionario de la Música Españolae Hispanoamericana". Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 2002. Vol 10. ISBN:84-8048-313-X. -"Gran Enciclopèdia de la Música". Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003. Vol 8. ISBN volum 8: 84-412-0204-0.

    • Regles o convencions (OP): Projecte IFMuc Descripció dels fons musicals de Catalunya. UAB. GRASSOT I RADRESA, Marta. “Una aproximació a la descripció dels fons musicals a través d ela NODAC. Una proposta de descripció a partir de l'experiència en el tractament dels fons musicals del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí” Lligall. Revista Catalana d'Arxivística, (2008), núm. 28, p. 61-93.