Cerca Avançada

Fons històric de l'Orfeó Català Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 2.01

    • Data(es): (1891-2010)

    • Volum i suport: 87 unitats d'instal·lació

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Associació Orfeó Català

    • Història del/s productor/s: L'Orfeó Català és una societat coral fundada l'any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, esdevenint des dels seus inicis un orfeó capdavanter dins el panorama musical català. En el seu desenvolupament arribà a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per donar a conèixer les grans obres del repertori coral universal. Com a entitat l'Orfeó Català posà les bases per instaurar un moviment musical català a través de la creació de la Revista Musical Catalana (1904-1936), la Festa de la Música Catalana (1904) i la construcció d'un auditori propi: El Palau de la Música Catalana(1908), instruments necessaris, entre altres, per a la normalització de la vida musical, que li van permetre liderar durant molts anys el món musical català. L’Orfeó Català ha tingut una activitat gairebé continua a través de tots els seus anys d’història, i malgrat que la guerra civil i la postguerra afectaren la seva activitat, mantingué un treball a porta tancada i després de la crisi, sorgí amb més força que mai. L’administració de la societat ha comptat sempre amb el seu president, el director de l’entitat , el consell directiu per a dirigir tota la seva activitat, així com també des dels seus inicis el suport indispensable dels socis que van anar augmentant des dels seus inicis. L’Orfeó ha tingut a més, el suport d’una escola coral interna que ha donat ensenyament als seus cantaires i que a dia d’avui es manté amb una plantilla estable de professors donant lloc a l’Escola Coral i a l'activitat d’altres corals al seu entorn com el cor infantil, el cor jove o el cor de noies de l’Orfeó Català, que esdevenen la pedrera de l’Orfeó. A destacar també la seva activitat a nivell internacional que s’ha mantingut viu des dels seus inicis fins avui dia, amb un Orfeó Català que compta amb una important projecció internacional, i amb una programació artística basada tant en la cançó pròpia com també amb repertoris contemporanis. Al llarg de la seva història ha comptat amb 9 directors titulars, tot i que també ha estat dirigit per directors tant estatals com també estrangers des de R. Strauss, F. Weingartner o P. Casals, fins a Z. Mehta, D. Barenboim, L. Maazel, M. Rostropóvitx, Ch. Eschenbach, Ch. Dutoit, R. King, A. Fischer, F. Brüggen, L. Maazel, G.Dudamel, S. Rattle, J. López Cobos, A. Ros Marbà, S. Mas, J. Pons, etc. Al llarg de la seva història, l'Orfeó Català ha guanyat un gran prestigi, actuant als nuclis principals de Catalunya i de la resta de la Península, i als centres musicals més destacats del Regne Unit, Alemanya, França, Suïssa, Itàlia, Cuba i Mèxic. L'Orfeó ha col·laborat amb l'Orquestra Filharmònica d'Israel, Suisse Romande, Simfònica de Montreal, NDR Hamburg, Austro-Hungarian Haydn Orchestra, Orchestra of the 18th Century, i amb la majoria de les orquestres de l'Estat espanyol. Fruit de tota aquesta activitat tant artística com alhora administrativa relacionada amb el seu funcionament, es configura el seu arxiu històric que documenta tota aquesta activitat.

    • Història arxivística: Aquesta documentació s’ha generat fruit de l’activitat de l’Orfeó des dels seus inicis. La documentació es va guardar fins el 2011 sense cap mena d’inventari ni catalogació. L’any 2011 es feu un primer inventari amb camps bàsics per saber el contingut general de tot el que contenia el fons. Una part del qual es va guardar en uns dipòsits externs al Centre i una altra a les instal·lacions del CEDOC. L’any 2016 s’inicià la descripció definitiva del fons a partir d’una descripció arxivística reglada, realitzant una descripció a través d’unitat documental composta i simple.

    • Dades sobre l’ ingrés:

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons conté la documentació administrativa històrica produïda des de la fundació de l’Orfeó Català per Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives l’any 1891 fins el 2000. L’abast i tipologies de la documentació conservada és molt ample i engloba els primers reglaments i estatuts com també les primeres llistes de socis i cantaires. Una de les matèries que té una importància cabdal és la correspondència. Les cartes que l’Orfeó rebé i envià, demostra que tenia relacions amb entitats i institucions diverses així com les associacions i orfeons de la resta del territori català. D’aquesta matèria també cal destacar-ne la importància de les cartes de particulars, personalitats, socis i coristes pel coneixement dels afers que preocupaven als membres de l’Orfeó Català. La documentació que més predomina és de principis de segle però també estatuts, reglaments de la secció coral dels primers anys de l’Orfeó Català de finals del XIX. Les memòries de les activitats i concerts que l’Orfeó Català realitzava també se n’ha conservat des de la primera que es va realitzar el 1891 fins a l’any 1956 per resseguir la seva trajectòria. Cal destacar també els reculls de premsa i d’articles referents als concerts o activitats que es realitzava que dóna una visió sobre les opinions que es tenia i notícies de l’època. El fons també conserva aquells llibres de registre de la secció coral o dels socis de l’Orfeó Català pel control d’assistència i també peticions dels cantaires a la Junta Directiva. La documentació referent als viatges i excursions artístiques que va portar a recórrer moltes localitats catalanes, espanyoles i d’Europa com París, Londres i el romiatge a Roma. S’ha conservat en bona part documentació d’administració del Palau, realitzada per Francesc Pujol, com la gestió de subministraments, contractes de serveis, circulars de la Junta directiva als socis i cantaires entre d’altres. Una de les matèries que té força documentació és sobre els concerts realitzats per l’Orfeó Català. Podem trobar contractes, esborranys d’organització i programació. A dins de la matèria de viatges i excursions artístiques hi ha també documentació referida als concerts realitzats i liquidacions. La documentació financera que també destaquem és tota aquella relacionada amb l’emissió de les obligacions de l’emprèstit que la Junta Directiva va demanar per a la construcció del Palau de la Música Catalana. Entre aquesta documentació, la de gestió econòmica n’hi ha plecs de factures i rebuts de les despeses quotidianes del funcionament de l’Orfeó Català. El fons conté la documentació dels aniversaris i celebracions de l’Orfeó Català així com articles i escrits de personalitats del món de l’Orfeó, com uns treballs d’Albert Schweitzer. Els concursos eren una part important de la vida de l’Orfeó Català i se’n conserven cartells, dels concursos musicals de la Festa de la Música Catalana, els Premis Musicals Eusebi Patxot i Concepció Rabell, així com d’altres menors que s’organitzaren entre els cantaires.

    • Sistema d'organització: Els fons s’ha instal·lat seguint els registres del primer inventari, no segueix cap ordenació per sèries, i s’ha ordenat de manera consecutiva els diferents expedients funcionals segons el seu ordre de col·locació. Sempre que s’ha considerat necessària s’ha ubicat documentació que s’havia disgregat fora del seu expedient, i que s’ha considerat adient tornar col·locar a l’expedient d’origen. A partir d’aquí s’ha creat el següent quadre de classificació intel·lectual, que ordena les diverses activitats i funcions de l’Orfeó. 2.1.1 Documents de direcció i gestió 2.1.2 Correspondència 2.1.3 Comptabilitat 2.1.4 Socis 2.1.5 Cantaires 2.1.6 Viatges i excursions artístiques 2.1.7 Llibres d'Or de l'Orfeó Català 2.1.8 Reculls de premsa 2.1.9 Construcció del Palau de la Música 2.1.10 Revista Musical Catalana

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: LLiure

    • Condicions de reproducció: S’aplica la normativa general del Centre de Documentació. S’aplica la normativa general del Centre de Documentació.

    • Llengües i escriptures dels documents: Català (predomina), castellà, gallec, francès, anglès, italià, p

    • Instruments de descripció (RE): S’ha confeccionat un inventari a partir del tractament arxivístic i inventari previ. Les tasques de descripció s’han realitzat a nivell d’unitat documental composta en la majoria de casos i també a nivell d’unitat documental simple. Com a complement d’aque

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): Els següents fons documentals contenen documentació relacionada: CAT CEDOC 2.1.7 Fons Històric de l’Orfeó Català. Germanor dels Orfeons de Catalunya CAT CEDOC 2.6 Fons Festa de la Música Catalana. Concurs CAT CEDOC 3.18 Fons dels Premis Concepció Rabell i Cibils CAT CEDOC 3.21 Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet

    • Bibliografia (OP):

  • Àrea de notes
    • Notes (OP): El volum de capses de Volum i Suport és provisional perquè encara manquen unitats instal·lació per tractar en magatzems externs. Tot i que el volum documental d'aquest fons va més enllà del 1974, s'introduieix aquí aquell de més de 40 anys, que es considera com històrica.

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Descripció realitzada per Laura Espert (octubre, novembre 2015)Helena Escobar Socias (febrer-març 2016), Enric Forte Gasca (març-maig 2016), Marta Grassot Radresa (agost,setembre 2016)

    • Fonts (OB): ARTÍS i BENACH, Pere; MILLET i LORAS, Lluís. "Orfeó Català: llibre del centenari". Barcelona: Fundació Orfeó Català: Barcino, 1991. ARTÍS i BENACH, Pere. "Pedres vives. Palau de la Música Catalana: patrimoni de la humanitat." ROIG i ROSICH, Josep M. Història de l'Orfeó Català: moments cabdals del seu passat. Barcelona: Orfeó Català: Abadia de Montserrat, 1993. FONTBONA, Francesc; MANENT, Albert; ARTÍS, Pere; BATISTA, Antoni. "Orfeó Català. Quatre presidents. 1939-1998". Barcelona: Editorial Pòrtic, 1998. RENART, Joaquim. "L’Orfeó Català que he viscut" Sabadell: Editorial Ausa, 1988. SÀBAT, Antoni. "El Palau de la Música Catalana. Els anys de la repressió franquista. 1936-1975" Barcelona: Edicions de 1984, 2010. SAPERAS, Miquel. "El meu llibre de l’Orfeó Català" Barcelona: Editorial Altés, 1962. SOLER i AMIGÓ, Joan (text); BAYÉS, Pilarín (dibuixos). "L’Orfeó Català un cant i una senyera" Barcelona: Edibook, 1991.

    • Regles o convencions (OP): Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona : Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura: Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.