Cerca Avançada

Fons Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1925) Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 3.4

    • Data(es): (1892-1924)

    • Volum i suport: (13 caixes) 192 partitures/obres

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Juli Garreta i Arboix

    • Història del/s productor/s: Músic de formació autodidàctica. Havia rebut nocions de composició musical del seu pare, Esteve Garreta i Roig, rellotger i músic, i de Ramon Novi. Actuà a l'orquestra i cobla del seu pare i, més tard, en el conjunt instrumental Quintet Garreta. Fora de Catalunya anà a París i a Munic, cosa que li va permetre conèixer directament l’obra de Wagner. A Barcelona va mantenir relació amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i Pau Casals, qui va donar a conèixer l’obra de Garreta a Madrid, París i Londres. Fou un músic romàntic i intuïtiu que s'expressà en un llenguatge musical ric en sonoritats contrastades. Després d'unes Impressions simfòniques (1907) per a orquestra de corda, escriví les següents obres simfòniques: “Scherzo” (1915), “Preludi mediterrani” (1918), “Suite en sol” o “Suite empordanesa” (1921), “Pastoral” (1922), “Les illes Medes” (1923) i el “Concert per a violí i orquestra” (1925). En el camp de la música de cambra escriví un “Quartet”, per a piano, violí, viola i violoncel (1898), una “Romança” en la menor, per a violí i piano, “Joguina”, per a violoncel i piano, la “Sonata en do menor”, per a piano (1922), premiada en el Tercer Concurs Eusebi Patxot, i la “Sonata en fa”, per a violoncel i piano (1923), dedicada a Pau Casals i estrenada pel mateix Casals. És autor també de cançons per a cant i piano. Transformà la sardana en una forma musical apta per al concert i contribuí en que fos coneguda internacionalment. Des de “La pubilla” (1897) fins a “La llar”, la seva darrera sardana, n'escriví més de setanta-cinc, entre les quals es destaquen “Pastoral” i “Juny”. Algunes d'aquestes sardanes foren orquestrades pel mateix Garreta .

    • Història arxivística: Es desconeix la història arxivística abans del seu ingrés al Centre de Documentació.

    • Dades sobre l’ ingrés: Una comissió formada per Jaume Marill, Lluís Lloansí, Josep Gravalosa i Josep Girona van entregar dinou carpetes de partitures seguint la voluntat dels hereus (és a dir, la voluntat de la vídua). L'Orfeó Català va redactar una carta d’acceptació el 3 de setembre de 1972.

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons consta de manuscrits musicals (originals i còpies), esborranys musicals i impresos musicals. Trobem bàsicament música per a cobla amb la presència de les partitures i particel·les de 65 sardanes, moltes d’elles autògrafes. Amb menys quantitat trobem música de cambra, de les quals destaquen el “Quartet per a piano, violí, viola i violoncel”, “Romança” per a violí i piano, “Joguina” per a violoncel i piano, etc. Com a obres simfòniques trobem: “Scherzo”,“Preludi mediterrani” ,“Suite en sol”, “Les illes Medes” i el seu famós “Concert per a violí i orquestra”. Finalment trobem les “Impressions simfòniques” per a orquestra de corda que fou la primera obra escrita per Garreta. Les partitures impreses són bàsicament reduccions a piano d’algunes de les sardanes com: “Frisança”, “Griselda”, “Somni gris”, etc. I també la sardana “Juny” orquestrada per Enric Casals. El fons també el forma una obra per a veu i piano, “Adéu a Garreta”, de Ignasi Gironella i dedicada a Garreta.

    • Sistema d'organització: El fons costa de 13 caixes de les quals les 12 contenen manuscrits musicals (176 partitures) i una darrera caixa que conté impresos musicals (16 partitures).

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Accés lliure

    • Condicions de reproducció: Es podran reproduir totes les obres que siguin de domini públic. Per la reproducció de les obres que no pertanyen al domini públic, només serà possible per ús privat del sol·licitant i exclusivament per fins d'investigació, respectant la legislació vigent de la Llei de Propietat intel·lectual.

    • Llengües i escriptures dels documents: Català

    • Instruments de descripció (RE): -Llibre de registre de l’Orfeó Català fet per Francesc Pujol. -Llistat de les obres que acompanyava el donatiu.

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): Fons del CEDOC: - Fons Festa de la Música Catalana Arxiu Municipal de Girona (fons personal)

    • Bibliografia (OP): Gay, Joan (ed.); Rabaseda, Joaquim (ed.). “Juli Garreta: impressions simfòniques per a orquestra de corda”. Barcelona: Tritó, 2007. 100 p. (Mestres Gironins; 1) Masó, Jordi (ed.); Ruiz, Marisa (ed.). “Juli Garreta: Sonata en Do menor per a piano”. Barcelona: Tritó, 2009. 82 p. (Mestres gironins; 4) Gay, Joan (ed.); Rabaseda, Joaquim (ed.). Juli Garreta: Concert per a violí i orquestra. Barcelona: Tritó, 2008. 211 p. (Mestres Gironins; 5) Castillejo, Bernat (ed.); Costal, Anna (ed.). Juli Garreta: Sardanes vol. I. Barcelona: Tritó, 2010. 213 p. (Mestres Gironins; 6) Castillejo, Bernat (ed.); Costal, Anna (ed.). Juli Garreta: Sardanes vol. II. Barcelona: Tritó, 2010. 99 p. (Mestres Gironins; 8) Castillejo, Bernat (ed.); Costal, Anna (ed.). Juli Garreta: Sardanes vol. III. Barcelona: Tritó, 2011. 118 p. (Mestres Gironins; 9) Castillejo, Bernat (ed.); Costal, Anna (ed.). Juli Garreta: Sardanes vol. VI. Barcelona: Tritó, 2012. 98 p. (Mestres Gironins; 11)

  • Àrea de notes
    • Notes (OP):

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Laura Espert Moreno. Febrer de 2016.

    • Fonts (OB): "Diccionario de la Música Española e hispanoamericana". Vol. 5. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, cop. 1999, p. 518-519. "Gran enciclopèdia de la música". Vol. 3. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. Gay, Joan; Rabaseda, Joaquim; Ruiz, Marisa. "Catàleg de l’obra musical de Juli Garreta" [en línia]. Sant Feliu de Guíxols: Arxiu de Sant Feliu, 2014 [consulta: febrer 2016]. Disponible a:https://goo.gl/n5Exgr

    • Regles o convencions (OP):