Cerca Avançada

Fons històric de partitures de l'Orfeó Català Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 2.08

    • Data(es): (1891-1987)

    • Volum i suport: 352 unitats d'instal·lació

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Associació Orfeó Català

    • Història del/s productor/s: L'Orfeó Català és una societat coral fundada l'any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català. En el seu desenvolupament va arribar a ser un referent cultural fonamental en el panorama musical català del segle XX pel foment de la música catalana, així com per fer conèixer les grans obres del repertori coral universal. L’activitat del cor continua vigent avui dia mitjançant una nodrida programació de concerts i formació en cant coral.

    • Història arxivística: El fons neix juntament amb la creació de l’Orfeó Català, fruit de la seva activitat coral amb un repertori que poc a poc anirà eixamplant. És així com l’Orfeó crea un arxiu de partitures que serà necessari anar ordenant i classificant Es desconeix com arriben aquestes partitures a l’arxiu, tot i que és molt probable que moltes fossin donacions, o també arribessin per intercanvis amb altres associacions corals o s’adquirissin per compra. La primera ordenació feta pel primer arxiver i bibliotecari, Francesc Pujol consisteix en una ordenació alfabètica per autors llistats en un llibre d’abecedari. Les partitures es van guardar en carpetes de betes i a cadascuna d’elles es donava un topogràfic que corresponia a l’ordenació física del moment. Amb el trasllat de l’arxiu a la 5a planta del Palau durant la dècada dels anys 80, es respecte la mateixa ordenació. A partir de l’any 2014 es comença una descripció més específica i complerta que suposa una reordenació del fons seguint els criteris descriptius del Centre de documentació. Es donen nous registres a les partitures seguint el quadre documental de classificació del Centre, però es guarda també el registre antic.

    • Dades sobre l’ ingrés: El fons es comença a crear a partir del 1891 amb l’activitat de l’Orfeó Català, es tracta d’una sèrie documental oberta que encara avui dia està creixent. Gran part del fons ha estat creat com a producte de l’adquisició de partitures per a poder ser interpretades per l’Orfeó. Algunes d’elles per l

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: El fons tractat fins a l’actualitat (maig 2017) consta d’un total de 2000 partitures, tot i que en la seva totalitat consta a l’entorn unes 15.000 partitures tant en format manuscrit com imprès, que s'aniran afegint dins aquest fons de manera gradual. El gruix més important el formen partitures de compositors catalans, la majoria d’ells relacionats amb l’Orfeó Català com: Lluís Millet i Pagès, Amadeu Vives, Lluís Maria Millet, Francesc Pujol, Enric Morera, Antoni Nicolau, Joan Llongueras, Josep A. Clavé, Josep Cumellas i Ribó, Cassià Casademont, Eduard Toldrà, Antoni Planàs, Felip Pedrell, Manuel Blancafort, etc. La majoria d’elles són per a cor, per a cor amb acompanyament d’orgue o piano, i de temàtica popular i també moltes d’elles de gènere religiós.A destacar que algunes de les obres manuscrites són autògrafes de compositors de l’època o bé amb signatura del propi compositor. També trobem partitures de grans mestres universals com Bach, Beethoven, Mozart, Wagner i un llarg etcètera.. Finalment trobem algunes obres que l’autoria s’ha atribuït com a desconeguda per la manca de documentació en el document primari (la partitura) i la consulta a altres fonts (catàlegs d’obres, d’arxius, de biblioteques...)

    • Sistema d'organització: Per l’enorme quantitat de partitures que configura el fons de més de 20.000 partitures, es decideix seguir una organització de fons segons el seu ordre original tal i com el mestre Francesc Pujol, el primer arxiver les havia ordenat i classificat, majoritàriament per ordre alfabètic d’autor. S’introdueix això sí un nou número de registre a cadascuna de les partitures en consonància amb l’actual sistema de registre que segueix l’arxiu amb la resta de fons.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Lliure accés

    • Condicions de reproducció: S’aplica la normativa general del Centre de Documentació.

    • Llengües i escriptures dels documents: Català i castellà en general. Alguns documents estan escrits en

    • Instruments de descripció (RE): Inventari manuscrit fet per Francesc Pujol,

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Mª Millet i Millet Fons Francesc Pujol i Pons Fons Amadeu Vives Fons Josep Anselm Clavé

    • Bibliografia (OP):

  • Àrea de notes
    • Notes (OP):

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB):

    • Fonts (OB): Diccionario de la Música Española e hispanoamericana. 10 vol. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, cop. 1999. Gran enciclopèdia de la música. 8 vol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. CÀNTIC: Catàleg d’Autoritats de Noms i de Títols de Catalunya [en línia]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2008. Disponible a: http://cantic.bnc.cat/

    • Regles o convencions (OP): NODAC. Norma de Descripció arxivística de Catalunya Gregori i Cifré, Josep Mª. Normativa de descripció utilitzada des del projecte Inventari dels Fons Musical deCatalunya (IfMuc) de la Universitat Autònoma de Barcelona (normativa no editada) GRASSOT I RADRESA, Marta. «Una aproximació a la descripció dels fons musicals a través de la NODAC. Una proposta de descripció a partir de l'experiència en el tractament dels fons musicals del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí» Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (2008), núm. 28, p. 61-93. LENOTI: Llista d’encapçalaments de noms i de títols de la Biblioteca de Catalunya. [En línia]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2009. Disponible a: http://www.bnc.cat/lenoti/