Cerca Avançada

Fons Rafael Subirachs i Ricart Print to pdf

  • Àrea d’Identificació:

    • Codi fons: CAT CEDOC 3.26

    • Data(es): (1900-1978)

    • Volum i suport: 10 capses d’arxiu, 322 unitats documentals, paper

  • Àrea de context
    • Nom del/s productor/s: Rafael Subirachs i Ricart

    • Història del/s productor/s: Compositor, director i pedagog, deixeble de Lluís Romeu, Joan Lamote de Grignon, Joan B. Lambert, fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Vigatà (1924) i n'esdevingué director l’any 1957. Des del 1928 fou director de l’Escola Municipal de Música de Vic. El 1931 fundà l’Orquestra de Cambra de Vic, més tard transformada en Orquestra Municipal. La seva producció musical s’estructura en quatre gran línies: a) La cançó lírica, amb textos Carner, Verdaguer, Maragall, Salarich, etc. b) El repertori litúrgic i religiós, en llatí i en català. Conformen aquest apartat, cants marians, himnes, goigs, cançons, trisagis, comunions, rosaris i misses. c) Música popular, fruit de la seva dedicació al capdavant de l'Orfeó Vigatà d) Música temàtica, a través d’un repertori concertístic i vinculat amb la seva pròpia projecció professional dins el context socio-musical de la seva època. També es autor de sardanes, com Invocació, Renovellament i Contemplació..., i d’obres per a cor i cobla. Algunes de les seves obres han estat premiades com: Tres cançons op. 18 ( als "Jocs Florals" de Girona, 1930); Cinc pensaments religiosos op. 25 ( als "Jocs Florals" dels Lluïsos de Gràcia, 1930); Romança del sol i la donzella op. 46; Tres cançons populars catalanes op. 118 (Orfeó Català, 1952), entre d’altres. És de ressaltar la seva àrdua i constant tasca pedagògica exercida des dels diversos àmbits de magisteri musical i docent, tasca reconeguda amb diverses mencions honorífiques, especialment per part del Ajuntament de la seva ciutat natal.

    • Història arxivística: El fons, que es trobava a la casa familiar, va ser estudiat, organitzat i inventariat pel musicòleg Josep Maria Gregori, el qual va elaborar un primer inventari seguint els camps de la base de dades IFMuC, Inventari dels Fons Musicals de Catalunya. Aquest inventari que ingressa juntament amb el fons, ha servit de base i s’ha adequat als camps de descripció del CEDOC

    • Dades sobre l’ ingrés: Ens fons va ingressar el 26 de maig de 2017 amb un volum de 325 partitures.

  • Àrea de contingut i estructura
    • Abast i contingut: Els fons consta de 325 partitures de producció pròpia de les quals 305 són manuscrites autògrafes i 20 són impreses, algunes de les quals també hi trobem autors com: Lluís Romeu o Lluís Millet. El gruix més important de partitures el conformen les cançons per a cor, per a veu i piano amb lletra de poetes com: Josep Carner, Joan Maragall o Llorenç Riber entre d’altres, com: Cançó florida, Cançó de l’amor i son comiat; Haidé, Cançó nadalenca, o Els tres segadors, premiada en el Concurs Musical organitzat per l'Orfeó Català l'abril de 1952. També trobem harmonitzacions de cançons populars com: Muntanyes del Canigó, La filadora; nadales com Santa Nit, Sant Josep i la Mare de Déu, etc. Cal destacar les obres de temàtica religiosa en forma de motets, goigs, madrigals, càntics..., com: Cinc càntics a la Verge de Montserrat, La Paràbola de les deu Verges, Goig a la Verge de l'Arola, Panis angelicus... Finalment amb menys quantitat trobem sardanes com Invocació, Renovellament i Contemplació, i obres per a cor i cobla, una Simfonia en fa i himnes com: Muntanya amunt. Himne a Sant Miquel dels Sants o l’Himne de la Unió Excursionista de Vic, entre d’altres.

    • Sistema d'organització: El fons es troba organitzat a partir d’un registre documental que identifica cada partitura en la qual s’especifica el títol, data, veus i repertori instrumental i gèneres musicals, Increments: No es preveu cap ingrés del fons.

  • Àrea de condicions d'accés i ús
    • Condicions d'accés: Accés lliure

    • Condicions de reproducció: S’aplica la normativa general del Centre de Documentació.

    • Llengües i escriptures dels documents: Català i castellà en general. Alguns obres són en llatí.

    • Instruments de descripció (RE): Inventari previ en format Excel Inventari accessible mitjançant el nostre catàleg d’arxiu: http://cdoccms.palaumusica.org/

  • Àrea de documentació relacionada
    • Documentació relacionada (RE): Fons del CEDOC: • Fons Lluís Romeu • Fons històric de partitures de l’Orfeó Català • Fons LLuís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet

    • Bibliografia (OP):

  • Àrea de notes
    • Notes (OP):

  • Àrea de control de la descripció:
    • Autoria i data/es (OB): Descripció realitzada per Josep Maria Gregori (2017), Anna Santmiquel (2018)

    • Fonts (OB): La descripció s’ha fet mitjançant la informació proporcionada per les mateixes partitures. Rafael Subirachs [En línia] [consulta: 31 de gener del 2018]. Disponible a: http://www.subirachs.com/pare.html

    • Regles o convencions (OP): Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona : Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura: Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2007.